A MI NO ME ESCRIBIÓ TENESSE WILLIAMS ( porqué no me conocía)
A MI NO ME ESCRIBIÓ TENESSE WILLIAMS ( PORQUÉ NO ME CONIOCÍA)
Joaquim Parera.
( Crònica de la estrena a Martorell el 26 08, 2018)
un espectacle de Roberto G. Alonso i Marc Rosich.
intèrpret: Roberto G. Alonso.
Lloc de representació: SOTA EL PONT DE L’ANOIA de Martorell.
Al film ENS VEIEM DEMÀ de Xavier Berraondo ens planteja un qüestió interessant: i si molts dels bojos no fossin més que els fantasmes de morts que no han trobat el seu lloc en el més enllà?
Potser aquesta premissa per parlar de A MI NO ME ESCRIBIÓ TENESSE WILLIAMS sembli una mica rebuscada però te molt a veure, de fet es el que sembla.
Una dona viu en la indigència sota un pont, allà sovint la va a veure gent perquè els expliqui la seva història, la seva vida, els seus somnis i les seves pors durant poc més de una hora.
Durant aquesta hora la dona ens explica com va arribar a aquesta situació i ho fa aa poc a poc, entrant en situació, primer timidament, després abocant totes les vísceres, perquè aquesta es una obra visceral, que mostra la grandesa i misèria del esser humà, com de gran pot ser una persona que ja no te res, només els seus records i com de miserable pot arribar a ser el mon i la gent que la envolta.
l’actor Roberto G. Alonso es posa en la pell d’aquesta dona i ho fa des de dintre, furgant en cada una de les emocions, les nostres emocions.
Va ser una aspirant a actriu, amb el cor ple d’expectatives i somnis que no es van complir, però no només els seus somnis com a actriu, tampoc els seus somnis com a dona i esser humà, constantment humiliada per la societat i menyspreada i així i tot manté la il·lusió, fins que un dia decideix que ja n’hi ha prou i que no vol parlar amb ningú, no vol ser escoltada ni vista, no pot suportar reviure els dolorosos records i decideix no compartir-los més.
Roberto G. Alonso ens ofereix La emoció, les dots com a cantant, el domini del cos, de la veu i la mirada, tot al servei de la narració i del públic, un públic que al final de la obra es va quedar mut per les emocions transmeses durant aquesta estona en la vida d’aquesta pobre dona.
