AMANDA T.
AMANDA T.
(per Joaquim Parera)
(crònica de la estrena al teatre del foment de Martorell el 27 d’abril del 2018)
Dramatúrgia i direcció: Alex Mañas.
Intèrprets: Greta Fernández, Xavi Sáez.
Una producció de: Alex Mañas i EN CURSIVA.
obra finalista per el PREMI BBVA DE TEATRE 2018 amb el patrocini de LA FUNDACIÓ ANTIGUES CAIXES CATALANES (FACC) i BBVA CX.
Que ens passa? Quan varem deixar de merèixer el qualificatiu d’essers humans? Vivim en un mon cada cop més psicopatitzat, un mon en que sembla que cada cop la gent necessiti mostra menyspreu i odi cap algú a qui potser mai han vist ni coneixen, a gent que potser cada dia li diuen bon dia i la saluden, tant es, sembla que cada cop més la gent necessiti mostrar menyspreu cap a algú, la nostra societat es una societat psicòtica i hipòcrita i aquesta societat reclama cada cop més víctimes a qui humiliar, això es veu als mitjans de comunicació, a la política i sobre tot a les xarxes socials que es on s’acostumen a trobar les víctimes més febles, aquestes víctimes poden ser persones o comunitats senceres i pot ser també només una persona, ja sigui un polític, un artista o si plement una pobre noia desconeguda que per un error cau en els inferns de la canilla humana.
Aquest es el cas de AMANDA T. (Amanda Todd) una noia, una nena de 15 anys que per un error deban de la càmera del seu ordinador, per accedir amb tota la confiança i innocència que investeixen els 15 anys, una petició d’un anònim i veu com la vida se li ensorra, com la gent de l’entorn la cosifica, la converteix en la diana de la seva fel, dels seus odis injustificats i es recrea amb el seu patiment i miren de turmentar-la cada cop més, perquè? Doncs segurament ens respondrien: perquè no? No hi ha més excuses ni raons i potser per això no saven ni volen parar de mortificar-la fins a induir-la al suïcidi, i potser ni així es sentiran satisfets.
Amanda Todd era una noia/nena imaginativa, somniadora, volia ser cantant, volia escriure, volia crear històries i al final simplement volia morir.
Àlex Mañas autor teatral ( la seva obra ALGO es va poder veure precisament aquí Martorell fa més de 10 anys) guionista de films com POSITIUS de Judith Colell o de la sèrie INFIDELS ha agafat aquesta tragèdia moderna i li ha donat un sentit circular, comença on acaba i acaba on comença, des de la distància perquè avui dia tot es distància, i fredor, la distància, la visió en tercera persona de la vida que ens proporcionen les xarxes socials i això es el més terrible, cap conversa sembla dita a la cara, la tensió emocional sura com una boira intangible que ens omple d’angoixa, tota la obra es un constant mal estar en que no podem esperar cap final feliç, però molt que la protagonista somnii amb un príncep blau, o almenys amb un follet.
Dos actors donen vida a tot l’univers tancat i trencat d’Amanda Todd, la jove actriu Greta Fernández porta el pes de la història interpretant a la fràgil Amanda i alguns dels personatges femenins, al cap i a la fi darrera una pantalla no hi ha cares reals, l’actor Xavi Sáez es a l’altra banda, es el pare, l’amant, el tutor, l’amic, la hipocresia...
com veure una obra com AMADA T.? Difícil de dir, hi ha un distanciament emocional molt gran que fa córrer el risc de no arribar a afectar al espectador i aquí Álex Mañas se la ha jugat molt escollint aquest to fred i cibernètic aemocional i francament m’agradaria pensar que el mon no està només poblat essers amb ganes de destrossar la vida a la gent i el que es pitjor, aquests essers ens els trobem cada dia al carrer, a la feina, a la televisió, a la política i quan troben a algú a qui odiar ja no la deixen anar, quin fàstic.