BAPHNIS, CHLOÉ I VISIONS
Puedes escribir aquí...
DE LA DEVASTACIÓ AL PARADÍS.
per Joaquim Parera.
( crònica dl concert dl passat 2 d’octubre al auditori de Barcelona)
OBRES: D’UN MATIN DE PRINTEMPS de Lili Boulanger, CONCERT PER A VIOLA I ORQUESTRA de Bela Bartok, BACCHUS ET ARIANNE de Albert Roussel, DAPHNIS ET CHLOÉ de Maurice Rabel.
INTÈRPRETS: Amihai Grosz – viola - , Ooquestra Sinfònica de Barcelona i nacional de Catalunya,
DIRECTOR: Ludovic Morlot.
Quan hi ha un cocnert així un no te massa idea de per quina obra començar, quina es la més important? Personalment jo crec que en aquest sentit es la de Lili Boulanger D’UN MATIN DE PRINTEMPS, perquè? Doncs per moltes raòns, primer de tot per la seva bellesa, es un petit poema simfònic que amb prou feines dura cinc minuts però que es de una bellesa aclaparadora, també es important perquè ens dona una idea del que podria haver estat la obra d’aquesta dona/noia si no hagués mort tant jove, amb prou feines 24 anys, la seva mort prematura va deixar un buit molt gran en la història de la música, es una llàstima que malgrathaver una gran tasca com a compositora em prou feines ens arriba res d’ella.
Una altra obra de la sessió va ser el concert per a viola de Bartok, composat per un Bartok que ja estava a les acaballes, desencantat a causa de la segona guerra mundial, exiliat als Estats Units i malalt, de fet aquest concert per a viola va ser el darrer que va compondre, o que va intentar compondre ja que la mort el va sorprendre quan encara no la havia completat i va haver de ser acabat per Tibor Serly, un altre músic a l’exili, tot el concertes com una crònica de una caiguda, amb prou feines hi ha alegria, ni tant sols en el allegretto final, fins i tot en el segon moviment es poden sentir compassos judaics, com un mea culpa del propi compositor, es una composició inundada de tristor i desencant, semblant al concert per a oboè i orquestra que va compondre Richard Strauss a Suïssa en que ja albirava la seva mort.
Les dues darreres peces, del programa van resultar suites de ballets, la primera BACHUS ET ARIANNE de Albert Roussel que narrava la història d’amor entre la princesa Arianne i el deu Bacus, deu de la disbauxa i del vi la obra te marcats perfectament els papers dels protagonistes, disbauxat i frenètic per Baccus, més tranquil i poètic per Arianne, una peça que va ajudar a treure’ns de sobre el cert malestar que ens va provocar el concert de Bartok i que va servir per després deixar-nos endur per la poesia de la suite del ballet DAPHNIS ET CHLOÉ de Maurice Ravel, un diria que amb aquesta peça Ravel va inventar la música paradisíaca, ja des de el primer moment sentim la brisa, notem els rierols, el volar i el xiular dels ocells i caiem en bucolisme encisador, una peçça que es pot sentir amb els ulls tancats i ens podem deixar portar per escenaris de somni.
El concert, malgrat ser molt bo, i estar interpretat amb solvència tenia en opinió meva un petit defecte i es que la peça de Bartok, malgrat ser molt bona, trencava el conjunt, clar que es una opinió portada més les qualitats estètiques que no pas artístiques així que crec que en aquest sentit la meva opinió no compta pas.