CONCERT TRIST DE BEETHOVEN I ORFF AL PALAU DE LA MÚSICA CATALANA
LA NOVENA DE BEETHOVEN I CARMIA BURANA DE CARL ORFF EN DESGRÀCIA.
( crónica del concert celebrat el dia 14 de gener al palau de la música catalana de Barcelona).
INTÈRPRETS: ORQUESTRA SIMFÒNICA I CORS ESTATALS UCRAÏNESOS.
OBRES: NOVENA SIMFONIA DE BEETHOVEN, CARMINA BURANA DE CARL ORFF.
Realment era un programa força atractiu, dues gran peces corals de dos grans autors, peces populars que van arrossegar força públic al palau, un públic entregat però... es no va sortir com havia de sortir, pràcticament tot el concert va ser un cúmul de despropòsits.
Per començar la orquestra que va anar durant pràcticament tot el concert a mig gas i desconcentrada, un dels violins va desafinar un tou de vegades durant la execució de la novena i el que es considerava el trompeta principal tocava de forma brusca i barroera ien certa manera de forma desagradable durant tot el concert, a més va semblar que els tres primers moviments de la novena de Beethoven els haguessin interpretat com a simple tràmit fins arribar al moviment “estel·lar” fins a la gran final amb els cors, el problema es que... el tenor que segurament va viure temps millors no projectava la veu i en els pocs moments que va cantar al darrer moviment va resultar més aviat trist i patètic, per altra banda la resta de membres de la orquestra va fer el que va poder.
En quant a la execució del CARMINA BURANA de Orff els cors va estar francament magnífics, però a la orquestra en alguns moments li va mancar el punt d’espurneig que demanen algunes de les cançons de la obra, a més durant totes les seves interpretacions, el tenor un home ja molt gran, una vella glòria del seu país no va poder donar la talla.
En fi, va ser un concert trist, molt trist amb interpretacions algunes tristes, altres brillants com la de la soprano i la mezzo i el baríton i els cors, però la resta... en quant als aplaudiments cap el tenor semblaven més aviat aplaudir el seu esforç que no la seva actuació.
per altra banda el qe no figurés en el programa ni el nom del director ni dels cantant solistestampoc va dir massa de la seva actuació.
Jo preferiria oblidar aquest concert, però no sabria dir si es que va tocar malament perquè aquell precisament va ser un mal dia per tots plega, si a més afegim uns telèfons mòbils inoportuns, un extasiat que no parava d’aixecar els braços empès per les interpretacions (¿?) i sorolls de bosses i estossecs espot dir que no vaig sortir del concert precisament content.
Una llàstima.
