DE NENA PRODIGI A DONA PRODIGIOSA
EL ROMÀNTIC, EL MODERN, EL MESTRE I LA MUSA.
(Per Joaquim Parera)
Crònica del concert celebrat el passat dia 17 de novembre al PALAU DE LA MÚSICA CATALANA.
Intèrprets: Anne-Sohie Mutter -violí-, lambert Orkis -piano-, Roman Patkoló -contrabaix- .
Obres: SCHERZO de la sonatas F-A-E, tres danses hungareses – Johannes Brahms-, duo concertant per a violí i contrabaix, sonata per a volí i piano nº2 -Krystof Pendereky-, partita nº2, BWV1004 -Johan Sebastian Bach.
Un concert d’Anne-Sophie Mutter sempre es un esdeveniment i amb raó, aquesta dona ex nena prodigi que ha passat a ser una dona prodigiosa sap arrossegar un públic fidel que espera qualitat, més que qualitat, directament espera música, sensibilitat, art i mestria i amb aquest concert ho ha confirmat, les obres seleccionades, que van des de el barroc fins a la música contemporània ha estat un encert, començant per el SCHERZO de Brahms i les alegres tres danses hongareses -potser les seves obres més conegudes- interpretades amb gràcia per la solista i Lambert Orkis al Piano, que van donar la nota clàssica al concert, potser per el públic les peces més assequibles, per altra banda les dues obres de Penderecki, encarrec personal de la violinista al autor van donar una nota juganera que va permetre al contrabaixista Roman Patkoló en la primera peça – el DUO CONCERTANT PER A VIOLÍ I CONTRABAIX- oferir-nos una veritable mostra de mestria al instrument, les obres potser podrien semblar difícils per al gran públic, especialment al públic musicalment més conservador, però per altre banda tant el duo concertant com la sonata per a violí i piano nº2 mostraven el naixement d’unes noves formes mentre un cert classicisme es negava a defallir definitivament, creant una estranya atmosfera carregada de misteri.
Però la veritable joia del concert va ser la PARTITA Nº2 de J. S. Bach, veritable tour de force interpretatiu per a qualsevol virtuós del violí, una peça de prop de mitja hora de durada per a violí en que el solista treu totes els sons i emocions, arribant a convertir-se en un veritable instrument polifònic capaç de convertir-se pràcticament tot sol en una petita formació de corda, es cert que les partitures de Bach son pràcticament un exercici matemàtic en que la emoció la posa única i exclusivament l’artista que l’executa i una peça d’aquestes característiques, d’un virtuosisme gairebé criminal, que exigeix tant de la intuició com de la sensibilitat i el virtuosisme de l’artista, no es tracta simplement d’arrencar notes i llegir una partitura, amb Bach es tracta també de convertir-se en molt més que un recreador, has de ser un creador amb tots els ets i uts per tal de no limitar-se a un pentagrama, aquest pentagrama demana que li donis més vida de la que te i com l’home de llauna del mag d’Oz demana que li donis un cor i Anne-Sophie Mutter li ha donat, un de molt gran.