EL DIA QUE SEAN PENN EM VA MIRAR.
EL DIA QUE SEAN PENN EM VA MIRAR
(per Joaquim Parera)
Fotografies de Imma Manresa
(crònica de la lectura dramatitzada oferta el passat dilluns 20 de juny a la seu de la SGAE)
AUTORA: Teresa Méndez.
DIRECCIÓ: Ariadna Martí.
INTÈRPRETS: Noël Olivé, Cristina Serrat, Xavier Pàmies, Silvia de la Rosa.
Els records, la por, els remordiments, la culpa i la vergonya van sovint de la ma, quants records no son capaços de procurar aquestes sensacions?
Secrets inconfessables només compartits en petit comitè ens poden arribar a condicionar la resta de la nostra vida per llunyans que siguin i si quan compartim aquests sentiments es amb algú que tenim a prop la pressió pot ser massa forta.
Aquesta es la premissa del al obra EL DIA QUE SEAN PENN EM VA MIRAR de la dramaturga Teresa Méndez, es curiós que la etiqueta de escriptor/a, actriu/actor, director/a, revelació només s’otorgui dels 35 anys cap avall, quan tens més de 35 ja no ets novell ni revelació, simplement ets allà i prou, però aquest no es el tema que tractem.
Imagineu tres amics de la infància -dues dones i un home- , en teoria no hi ha res d’ anormal comparteixen vivències, dos d’ells son matrimoni o parella tots tres intenten fer una vida normal, però quelcom els condiciona, no els permet allunyar-se massa els un dels altres i això te a veure amb un record compartit que els turmenta les seves vides de cara a l’exterior poden semblar normals, fins hi tot ideals, però les seves vides estan marcades per un acte i tota una sèrie de conseqüències així una somnia amb un record idealitzat, una possible trobada de mirades amb l’actor Sean Penn, potser era real, potser ella o va imaginar, l’altre amiga, casada amb un amic comú fantasieja amb excessos sexuals mai experimentats, l’home es feble, atrapat entre totes dues les quals també estan atrapades i finalment Raül, el quart membre del grup, el membre invisible i omnipresent, el que involuntàriament ha condicionat la vida dels altres tres personatges, tres personatges que sempre sota la mirada que els jutge de la Mare d'en Raul, una dona que ells veuen tenebrosa, una senyora Damvers acavada de sortir de REBECA que els mira, els jutge i els prepara unes madalenes unes madalenes que eren un verí per ells, les madalenes fetes per la mare de Raul, l'absent Raul.
Raül: el culpable de tot ( segur?), responsable de que les vides dels altres personatges siguin un caos emocional ( segur?) veritable ase dels cops, ninot del pim pam pum, sac de boxa que serveix per calmar les seves consciències i alliberar-se de culpes culpar de fracassos.
(EATING RAOUL em fa pensar en Paul Bartel, ves per on)
EL DIA QUE SEAN PENN EM VA MIRAR es una producció de PROJECTE VACA, una associació de creadores escèniques que impulsen i promouen els talents femenins en el teatre i les arts escèniques i que juntament amb la SGAE han organitzat una sèrie de cicles d'autoria contemporània anomenats PRIMAVERA VACA i que ja va per la sisena edició, aquesta obra es la darrera del cicle d'enguany.
la Obra que en ocupa es una obra de riure congelat a cops de cruesa, es una comèdia (?) es un drama, una tragèdia grega en que els personatges carreguen el pes dels seus actes encara que no els vulguin reconèixer, es divertida tràgica i dramàtica es irònica i cruel i amb uns personatges lluny de qualsevol redempció, no son ideals, no son perfectes, son terriblement humans i els actors que ens van regalar aquesta lectura son immillorables, perfectes malgrat ser “només” una lectura dramatitzada, que vol dir “només”? allò era teatre, no veies actors, veies personatges malgrat que molts dels espectadors érem coneguts d’algun d’ells.
Aquesta es una gran obra, madura, forta emocionalment i honesta amb la història i els personatges, EL DIA QUE SEAN PENN EM VA MIRAR es una obra digna de ser vista i revista, esperem que pugui pujar aviat als escenaris, es de les que realment ho mereix.
I en Sean Penn? Doncs mirant amb els sues ulls clars, massa clars per ser reals i amb un somriure tant beatífic que no sembla ell, sembla un ideal.