EL RETORN A LA FESTA DEL ESTIU DEL CINEMA CATALÁ ( 2022)
Puedes escribir aquí...
FESTA D’ESTIU DEL CINEMA CATALÀ 2022.
Per Joaquim Parera.
Suposo que us preguntareu quina importància pot tenir parlar de un esdeveniment que a priori no pot tenir cap mena d’importància a nivell informatiu com es LA FESTA D’ESTIU DEL CINEMA CATALÀ, però resulta que si es important, no es només una festa, es molt més, per començar es la primera reunió informal multitudinària de la nostra industria cinematogràfica després de 2 anys de pandèmia en que molta gent es retrobava després de molt de temps ,també serveix a més de fer a mans del premi PEPON COROMINA a la millor iniciativa cinematogràfica als valents que administren i programen els CIEMES GIRONA del barri de Gràcia de Barcelona, també es va fer un repàs a totes les iniciatives dutes a terme per la nova directiva de la acadèmia encapçalada per Judith Colell les quals ja comencen a donar els seus fruits com ara les residències de guions.
També i va haver un reconeixement per totes aquelles persones que d’una manera o altre han aconseguit traspassar fronteres amb el seu ofici amb la iniciativa CATALYST FOR TALENT que va reunir força jove talent.
Com sempre la festa va transcórrer en un ambient totalment distés i aquest cop sota la atenta mirada de una lluna plena esplèndida en un ambient per sort no xafogós.
El fet de que es facin aquest tipus de celebracions en l’àmbit del cinema català no es pas banal, es u senyal de una industria en que els seus membres es mantenen en contacte encara que hi hagi una competència entre ells, de fet tots els assistents que eren allà ( fossin acadèmics o no, veterans o novells) eren conscients de que tots formaven part del mateix vaixell i un normalment no vol que el seu vaixell s’enfonsi.
En quant als parlament, van ser curts, no van ser llargs ni carregats de pompa com altres vegades, van ser uns parlaments fets sense falsa alegria i que si be no feien cap promesa pomposa si que van servir per aportar un cert optimisme vital pensant més en el podria fer que no pas en vaticinar res massa esperançador ni entusiasta ni impossible, el parlament va ser clar, som qui som, tenim el que tenim, farem el que podrem.
La nova junta, amb poc més d’un any en la institució de la acadèmia, te empenta, te joventut i te ganes de fer i segurament farà, això si, sempre acompanyat d’un somriure, al capi a la fi si so tenim un somriure sempre a punt perquè serveix tot plegat?
A més, va ser molt d’agrair que no aparegués cap representant de cap orgue polític ja fors municipal o de la generalitat o del ministeri, així ens estalviaríem de contemplar somriures hipòcrites per part dels polítics.
