ET VINDRÉ A TAPAR

ET VINDRÉ A TAPAR (una joia itinerant)

Espectacle creat i interpretat per: Montse Bernad (Maria), Maite Bassa (Nuri), Blanca Solé (Lluïsa), Roser Farré (violinista i so)
Director: Roger Ribó.
Quan vaig assistir a la estrena de la obra ET VINDRÉ A TAPAR ja era tard per fer una crònica, estaven com qui diu a punt d’acabar la seva estada, va ser una sorpresa (no tant tenint en compte la gran qualitat del espectacle) que un mes més tard repetissin i es una sort que des de fa un parell de setmanes hagin iniciat una gira per Catalunya representant una de les obres més emotives que recordo.
 Amb una escenografia austera, una ambientació mínima i tres grans actrius capaces de donar tot el que tenen de si mateixes com actrius i persones tenim una gran història una gran història de petites persones, insignificants potser al davant d’un fet tant greu com es una guerra, però que de fet son persones i personatges com elles qui fan gran la història perquè son les encarregades de viure les conseqüències en pròpia pell.
 Tres dones soles, just acabada una guerra, una d’elles espera que torni el seu marit, somnia amb que torni, amb trobar-lo  amb un desig que li fa mal al cor, en la seva desesperació decideix anar-lo a buscar i les seves amigues deixant les seves vides enrere decideixen acompanyar-la en un viatge que portarà a la Maria (Montser Bernad) a recorre la seva més intima por.
 Mentrestant la violinista (Roser Farré, de fet un personatge més de la trama), amb el seu violi i amb uns pocs elements sobre una taula serà el vent, la pluja, el fred i la tristor.
 La obra oscil·la entre el drama, la tragèdia i un polsim de humor negre amb tres personatges reals i creïbles que ens fan emocionar i sentir dolor un dolor que traspassa la quarta paret i es fica dintre dels nostres cors.
 Gràcies Maite, gràcies Montse, gràcies Blanca, gràcies Roser, ara soc una mica més humà.

 Joaquim Parera