FESTA D'ESTIU DEL CINEMA CATALÁ 2016
FESTA DEL CINEMA TIBIDABESCA 2016.
(Joaquim Parera)
(fotos de Joaquim Parera)
Des que Steven Spielberg va mostrar les primeres panoràmiques nocturnes des de els turons de la ciutat de LOS ÀNGELES al seu film 1941 (tot i que a ENCONTRES A LA TERCERA FASE ja van treure el morro algunes) ha passat molt de temps, va seguir E.T. i després tothom va descobrir la sopa d’all, però la veritat es que contemplar des de d’alt del TIBIDABO la ciutat de Barcelona de nit, il·luminada... te un no se que, potser es per el fet de ser allà... be això o deia perquè... perquè..., be no se perquè o deia, m’ha sortit així però el fet es que la acadèmia de cinema català ha decidit molt encertadament celebrar la seva festa anual a d’alt de tot del Tibidabo, cosa que li ha conferit un cert encant, no un cert encant no, molt encant, estar envoltats de les mítiques atraccions tenia aquest puntet “màgic” extra-cinematogràfic que tant be va per la salut emocional (això i trobar-te un tou de cares conegudes moltes d’elles cares amigues).
La festa d’estiu del cinema català no es tant important i causa tant rebombori com els GAUDÍ, però precisament per això son molt més entranyables, la cerimònia d’enguany conduïda amb gràcia i diligència per la actriu Cristina Brondo i l’actor Roger Pera (ja sabeu, el fill de Woody Allen) la cerimònia doncs va fer un repàs a les estrenes catalanes del darrer anys, als premis que han aconseguit i les properes estrenes, algunes molt esperades com ara INCERTA GLÒRIA d’agustí Villaronga que ja comença a crear moltes expectatives i també per donar el premi anual que concedeix la acadèmia a la producció més.... arriscada? No, en el cinema català totes les produccions son arriscades, diguem doncs que a la producció més personal i atrevida, més a contra corrent, el premi es conegut com a premi PEPON COROMINA en homenatge a un dels productors més atrevits de la seva generació i que va ser el primer en confiar en directors com ara Bigas Luna o Jordi Cadena, es a dir un tipus de cinema a un pas de la marginalitat, el premi d’aquest any se la endut el film de José Luis Guerín LA ACADEMIA DE LAS MUSAS, film que ha tingut una distribució sota mínims i que com tot aquest tipus de cinema necessita una mica de voluntat per part de distribuïdors i exhibidors que no confien massa en aquest tipus de cinema.
Al la festa es van trobar a faltar les autoritats que cada any venen a donar suport al nostre cinema, si els altres anys venien el President de la generalitat Artur Mas, el conseller de cultura Ferran Mascarell i alguna que altra autoritat més aquest any ni s’han acostat per allà, també al PHOTOCALL he trobat a faltar fotògrafs, érem amb prou feines quatre persones atenent al personal que per allà passava? A on eren els altres fotògrafs i periodistes acreditats? Doncs per vergonyós que sigui ho diré, eren a les atraccions.
La acadèmia va tenir la amabilitat de amb la invitació també poder accedir gratuïtament a algunes atraccions del parc i a les atraccions estaven els periodistes, es a dir van anar allà més a passar la estona que no pas a treballar, ja se que no està be criticar a col·legues (be ells cobren per la seva feina, jo ho faig de franc) però crec que això no van ser maneres.
Però la festa va fer el seu comés, es a dir SER UNA FESTA, que la gent parlés entre ells, que es retrobessin o que s’esquivessin, cada un el que li pertoqui, però va ser una festa, a un lloc privilegiat i envoltat de bona gent.
Caram no se si he informat de res útil.
