FESTIVAL DE CINEMA FANTÀSTIC DE SITGES 2021UUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUU
SITGES 2021UUUUUUUUUUUUU.
Aquest any semipostpandèmic ( no llencem coets encara ) encara arrossega el pes de la situació en les produccións cinematogràfiques vistes en aquest certamen, però això no implica que es facin males produccions – crec -, des de la inauguració amb MONA LISA AND THE BLOOD MOON de Anna Lily Amirpour fins a la cloenda THE GREEN KNIGHT de David Lowry les propostes del festival van ser tant variades com curioses i ja segui per bé o per mal, la majoria novan deixar indiferent a ningú.
Comencem per el film inaugural MONA LISA AND THE BLOOD MOON, un film amb una premissa interessant – una noia amb uns cert poders que fuig de psiquiàtric i es troba amb tota classe de gent a Nova Orleans – aquest film te un problema, que no emociona, no sembla que la directora hagi sabut posar-hi cor en la realització noi en la descripció dels personatges i arriba a un punt en que tant et fa el que els passi als personatges, perquè estan tallats amb un patró – especialment la noia protagonista – que no dona peu a identificar-se amb ells, malgrat això es va endur el premi especial del jurat.
Per altra banda el film de cloenda THE GREEN KNIGHT de David lowry es un film d’aventures artúriques en que el nebot del rei Artús intenta guanyar-se el títol de cavaller de la taula rodona acceptant un repte que li pot costar la vida, el problema d’aquest film destinat a plataformes es que malgrat tenir un bo director i uns excel·lents actors pateix de una manca de sentit de la èpica, no te grandesa i es en excés fosca, a més als elements fantàstics els manca màgia, no era un film per a la cloenda, potser per una sessió de tarda, cap a les quatre hauria estat més adient, però pas per una cloenda.
Bé, ara anirè per els films interessants o directament divertits.
FREAKS OUT de Grabrielli Mainetti, film que es mereixia directament un parell de premis, les aventures de una colla de fenòmens de circ amb unes certes particularitats especials en plena ocupació nazi a Itàlia es potser el film més obertament fantàstic del festival, amb humor, personatges ben creats i que malgrat la seva durada ( 141 min) es fa molt curt.
CLIFTWALKERS ( IMPASSE) de Zhang Yimou, un film que no savem que pintava a la secció oficial fantàstic, però que es un gran film ambientat a la invasió japonesa de Manxúria en que uns agents entrenats a Rússia han de portar a terme una perillosa missió, però son descoberts, un film amb una molt bona realització, fotografia molt ben cuidada, uns actors impressionants.... però sabem que hi feia allà.
Per altra banda MAD GOD del especialista en STOP MOTION ens va regalar un relat veritablement fantàstic amb unes imatges inoblidables en que fa un repàs gairebé subliminal a la cultura i mitologia humana, un film indescriptible i fascinant que certament no es pot considerar massa comercial erò es una petita gran joia del cinema.
THE FEAST de Lee Haven Jones es per altra banda un film gairebé minimalista amb tocs de perversió un film que es va coent a poc a poc fins que tot peta al final revelant la veritable personalitat de el personatge central, una mica com un altre gran film NITRAM de Justin Kurzel, un film inspirat en fets reals que ens mostren com el seu protagonista – un noi sense cap mena de capacitat de empatia i de visió del que es la realitat - a poc a poc va deixant que els seus problemes mentals el van aclaparant fins a portar a un desenllaç que tots veiem a venir.
En un to molt més lleuger tenim WEREWOLVES WITHIN de Josh Ruben, u film que malgrat estat inspirat en un videojoc es potser una de les aportacions més divertides al festival una mena de DEU NEGRETS però amb home llop, qui es l’home llop? Doncs mireu de trobar el film i ho descobrireu.
El veterà Alex de la Iglesia ens porta VENEZIFRÈNIA un film cruel no ja amb els personatges que hi surten si no amb el mateix esser humà, un film amb una factura impecable i que ens mostra com la dèria per viatjar del esser humà el porta a destruir qualsevol mena de bellesa i banalitzar -ho tot, des de l’art fins a la història o la mateixa vida humana, un film amb un anticlímax com a final, un anticlímax molt lògic per altra banda.
LIMBO de Soi Cheang ens fa tornar la fe en el cinema fet a Hong Kong i que darrerament ha estat estètica i temàticament ja per el govern xines , LIMBO ens presenta la cacera contrarellotge que dos policies porten a terme contra un assassí en sèrie, amb magnífiques actuacions i una superengoixant fotografia en blanc i negre fan del film un veritable malson que està sempre a punt de creuar la línia que separa la realitat del fantàstic.
Una proposta també molt interessant es sens dubte TRES de Juanjo Giménez un drama sobre una noia, tècnica de so audiovisual que de cop sent com sent els sons totalment desfasats, amb aquesta premissa el director crea una història minimalista en que també hi ha petits moments per la poesia, un film que aposta per la bellesa de la història i mai cau en el drama tràgic essent un cant al optimisme.
Seguint amb el so com a element però en un to una mica més brètol tenim THE SOUND OF VIOLENCE de Alex Noier, aquí se’ns parla de com a partir d’un fet traumàtic una noia comença a poder i sentir els sons com a sensació, un film que podria haver estat molt més potser seriós i sobri, però que en canvi, sense ser una comèdia el que fa es donar-li un to més distés que fa molt agradable de veure.
Un film força interessant sense ser gran cosa va ser també THE POWER de Corinna Faith , un film ambientat a la era Tatcher en que les polítiques energètiques del govern amb els seus constants talls de subministrament energètic de les set del vespre a les set del matí ( hospitals inclosos ) afecten a una noia amb fòbia a la foscor en un hospital que guarda terribles secrets.
Per altra banda CENSOR de Prano Bailey-Bond també ens situa a la mateixa època en la tasca de una censora que arrossega el drama de la pèrdua de una germana petita, deixant de banda la trama, hi ha també el context de la absurditat d’aquella època plagada de tabús i prohibicions i com un fet aïllat se’n fa una muntanya mediàtica, un film que malgrat els seus defectes val la pena veure.
En qüestió de documentals cal destacar ALIEN ON THE STAGE, un entranyable documental sobre com un grup d’aficionats anglesos decideixen adaptar el film ALIEN en una obra per ser representada per el nadal, i que acaba convertint-se en un esdeveniment anual al WEST END de Londres, per altra banda A GLITX IN THE MATRIX es un documental sobre la gent que s’empassa la teoria de que tots formem part de una simulació per ordinador, un documental que et fa pensar quina poca feina tenen alguns.
I també destacar WOODLANDS DARK AND DAYS BEWITCHED: A HISTORY OF FOLK HORROR. Un documental de 194 minuts ( !!!!!) sobre un gènera que es va prodigar molt a partir dels anys 60 sobretot a Anglaterra, el film fa un repàs a totes les filmografies amb que tenen aquest gènere un documental que quan acaba veus que s’ha fet curt.
I finalment la darrera bogeria de Nocolas Cage sota la direcció de Sion Sono: PRISONERS OF GOSTHLAND, val que aquesta barreja entre Spagetti western i films de samurais postapocalíptic no es el millor film del director, però te el punt de bogeria que li mancava al festival que la veritat es que tenia massa films calvinistes.
Altres films que havien vingut amb molta pompa però que finalment espot dir que segurament d’aquí uns anys tothom els haurà oblidat.
Uns quants exemples els teníem al festival, com ara MONALISA AND THE BLOOD MOON film del que ja he parlat o TITANE de Julia Decourneau, un film sorollós amb uns personatges desagradables i que foten fàstic i una història sense cap ni peus.
Per altra banda LAMB de valdimar Johánsson, conté una història mínima, amb dos personatges i un tercer posat expressament per poder allargar la història i fer veure que passa alguna cosa, amb personatges que parlen a poc a poc i fluixet mirant cap a la llunyania i que en cap moment semble que estiguin dotats de emocions.
en una línia semblant tenim LUZIFER de Peter Brunner ambientat a un racó perdut de les muntanyes de la Àustria profunda sobre un jove i una mare que viuen aïllats creant la seva pròpia religió, aquest film que diuen que està en un fet real es senzillament soporífer en que el so de les muntanyes queda callat per els esgarips de la parella protagonista, en cap cas no es el cant a la natura que pretén ser, es simplement un atac de demència.
En quant als films d’animació d’aquest festival, a part de la meravellosa MAD GOOD es pot dir que la qualitat era força bona excepte CRIPTOZOO de Dash Shaw, un film en que el director per fer aquest film ha optat per no donar expressió ni moviment als rostres dels personatges, fer uns fondos lletjos, crear uns escenaris sense qualitat i deixar de banda ja la animació i fer que tot anés a trompicons, per cert es va endur el premi CARNET JOVE al millor llargmetratge d’animació, cosa que no s’enten quan i havia delícies com ara POMPO: THE CINEFILE de Takayuki Hirao, el film divertidissim i ple de poesia POUPELLE OF CHIMMEY TOWN de Yusuke Hirota o ja posats però amb reserves BELLE de Mamoru Hosada, un film ben fet però amb unes cançons que et poden fer pujar el nivell de sucre de manera alarmant.
En fi, un festival una mica... fluix? Potser , però amb obres d’interès algunes de divertides, altres no tant, altres dinàmiques, altres sense ritme, no tot ha de ser perfecte, això si, he trobat a faltar un nivell més alt de bogeria, però no es pot tenir pas tot.
Aquí us deixo, però el PALMARÈS del festival i si heu vist algun d’aquests films vosaltres direu si esteu d’acord o no.
54a Edició - SITGES - Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya
SECCIÓ OFICIAL FANTÀSTIC A COMPETICIÓ:
Millor pel·lícula
Lamb (Valdimar Johánnsson)
Premi especial del jurat
After Blue (Bertrand Mandico)
Millor direcció
(sponsored by Moritz)
Justin Kurzel (Nitram)
Menció a pel·lícula
The Innocents (Eskil Vogt)
Menció especial a òpera prima
Ex-aequo:
The Blazing World (Carlson Young)
The Execution (Lado Kvataniya)
Millor interpretació masculina
(sponsored by Vilamòbil)
Ex-aequo:
Caleb Landry Jones (Nitram)
Franz Rogowski (Luzifer)
Millor interpretació femenina
(sponsored by So de Tardor)
Ex-aequo:
Noomi Rapace (Lamb)
Susanne Jensen (Luzifer)
Millor guió
Silent Night (Camille Griffin)
Millors efectes especials
(sponsored by Kelonik & Antaviana)
Mad God (Phil Tippett)
Millor fotografia
(sponsored by Lavazza)
Limbo (Cheng Siu Keung)
Millor música
(sponsored by Primavera Sound)
Daniele Luppi (Mona Lisa and the Blood Moon)
NOVES VISIONS
Millor pel·lícula
El apego (Valentín Javier Diment)
Menció a la pel·lícula
2551.01 (Norbert Pfaffenbichler)
Millor direcció
Anita Rocha da Silveira (Medusa)
Millor curt Noves Visions Petit Format
Brutalia, Days of Labor (Manolis Mavris)
SITGES DOCUMENTA
Premi a la millor pel·lícula
Inferno Rosso. Joe d'Amato Sulla Via Dell'Ecccesso (Manlio Gomarasca, Massimiliano Zanin)
BLOOD WINDOW
Premi Blood Window
A nuvem rosa (Iuli Gerbase)
JURAT DE LA CRÍTICA
Premi de la Crítica José Luis Guarner
Ex-aequo:
After Blue (Bertrand Mandico)
Mad God (Phil Tippett)
Premi Citizen Kane a la direcció revelació
Valdimar Johánnsson (Lamb)
Premi de la crítica al Millor curtmetratge de Secció Oficial
(sponsored by Fotogramas)
Los huesos (Cristóbal León y Joaquín Cociña)
MÉLIÈS D’ARGENT
Premi al Millor Curtmetratge
T'es morte Hélène (Michiel Blanchart)
Premi a la Millor Pel·lícula
Tres (Juanjo Giménez)
CARNET JOVE
Premi Jurat Carnet Jove al millor llargmetratge de gènere fantàstic
Mona Lisa and the Blood Moon (Ana Lily Amirpour)
Premi al millor llargmetratge d’animació
Cryptozoo (Dash Shaw)
Premi al millor curtmetratge d’animació
Other Half (Lina Kalcheva)
BRIGADOON
Premi Brigadoon Paul Naschy
Unheimlich (Fabio Colonna)
Menció especial del Jurat a:
Viewers : 1 (Daigo Hariya y Yosuke Kobayashi)
PREMIS SGAE NOVA AUTORIA
Millor direcció
La caída del vencejo (Gonzalo Quincoces)
Millor guió
Goodnight Mr. Ted (Nicolás Solé)
Millor música original
Goodnight Mr. Ted (Gonçal Perales)