FESTIVAL INTERNACIONALDE CINEMA FANTÀSTIC DE SITGES 2022-
FESTIVAL INTERNACIONAL DE CINEMA FANTÀSTIC DE SITGES 2022: EL RETORN DELS CATXONDUS.
per Joaquim Parera
Després de dos anys de una certa incertesa, de patir per si es farà o no, de si ens trobarem l’Albert Serra pul·lulant entre el públic, desp rés de sense actes multitudinaris, ha tornat AT HIS BEST el festival de cinema de Sitges hi ho ha fet amb un més gran nivell de diversió i de fantàstic pur i dur i de cinema asiàtic del que en sagrada – el de gresca i mastegots a lo bèstia – he trobat a faltar una mica de màgia però tampoc es pot tenir tot, així que començaré la relació del que he vist, que no es poc tot sigui dit.
Començarem per el film inaugural: VENUS de Jaume Balagueró, un pur divertiment produït per la factoria d’Álex de la Iglesia i que es un film que va fent com una bola de neu en que comença com un film noir i acaba directament en alegre despiporre.
Un altre film, radicalment diferent al film inaugural, més ben dit, radicalment diferent a tot va ser FLUX GOURMET de Peter Strickland, un film sobre preformances culinàries passades de rosca, amb un humor super negre i una fotografia realment molt bona.
Per altre banda MANTICORA de Carlos Vermut es un film incòmode, que parla de monstres interiors i de la por a ser un monstres, en un film intensíssim emocionalment i que no vull dir res sobre la trama per tal de no trencar el misteri.
.
El film IRATI de Paul Urkijo e un viatge a la història precristiana basc-navarresa i al seu mon de mites i llegendes i meravelles, amb una gran història, uns magnífics actors i una ambientació meravellosa ( per cert els mites i llegendes catalans sembla que cap cineasta català els vol tocar, per vergonya suposo).
Ara us proposo un enigma: imagineu per un moment el YOUTUBER nord-americà més idiota del mon que una nit de HALLOWEEN decideix com a repte passar tota la nit sol en una casa encantada, maleïda i posseïda. Que pot sortir malament? Doncs aquesta es la trama de DEADSTREAM de Joseph i Vanessa Winter potser un dels films més divertits del festival i tal com està el panorama potser de l’any, es un film divertidíssim i homenatges al cinema sobre tot al cinema de terror dels anys 80, molt recomanable i més recomanable, es un no parar, val a dir que tant IRATI com DEADSTREAM i THE RONDOUP es van endur en les seves respectives categories el premi del públic, cosa que diu molt a favor tant dels films com del públic.
Un altre film interessant va ser SOMETHING IN THE DIRT de Aaron Moorehead i Justin Bensonun film de ciència ficció en que a partir de un fet intrascendental com es la troballa de un simple tros de cristall entre les escombraries se’ns planteja una divertidíssima història de contactes extraterrestres sempre des de l’humor més desenfadat i barroer.
En fi, continuem, un dels films més festivalers del festival va ser SISU de Jalmari Helander, un film bèl·lic ambientat a les acaballes de la segona guerra mundial durant la retirada de les tropes nazis de Finlàndia, el film ens parla de un veterà de guerra supervivent que vol protegir el seu tresor i per això s’enfrontarà a tot un escamot de soldats nazis amb tanc inclòs, un film que ho te tot, acció, humor i uns certs nivells de violència gairebé caricaturesca, al seu costat Rambo es un figaflor.
A part de IRATI, VENUS i MANTÍCORA el fantàstic peninsular també ens ha regalat dos films més, el primer es VIEJOS de Raul Cerezo i Fernando González Gómez, elfilm comença com un drama, però a poc a poc es va convertint en un potentíssim film de terror sobrenatural amb ecos de Hitchcock per tot arreu, un film ue des de el meu punt de vista es mereixia un bon premi.
Una altra mostra dels nostres terrors es LA NIÑA DE LA COMUNIÓN de Victor Garcia un film que es podria anomenar de FOLK HORROR, sobre una maledicció que atrapa als protagonistes i de la que sembla ser la responsable una nena desapareguda anys abans durant la seva comunió i la seva nina de comunió, un film sobrenatural que no te res a envejar a la saga del matrimoni Warren.
I un film d’animació molt esperat va ser UNICORN WARS, una coproducció hispanofrancesa sobre una guerra acarnissada entre us suposadament adorables ossets de peluix i uns unicorns, un film irregular però interesant malgrat no explotar tot el seu potencial paròdic i satíric, llàstima.
També d’animació va ser el film LA OTRA FORMA de Diego Guzmán, amb una història molt ben construïda, que caricaturitza l’esser humà amb les seves pors i febleses i la necessitat d’encaixar sigui com sigui i costi el que costi, amb tocs entre Orwellians i de Aldous Huxley va rebre un premi al millor llargmetratge d’animació molt més que merescut.
un altre film d'animació que cal tenir en compte es INU-HO del sempre interessant Masaaki Yuasa, un dels animadors més interessants que es ha donat el Japó en els darrers anys, lahistòria sobre un artista de Sarugaku noh ( una forma de teatre popular del japó mitjaval) un cantant i compositor i instrumentista que va revolucionar elpanorama artístic japonés i que aquí s'ens mostra amb tota la esplendor de un espectacle únic a mig camí entre el fantàstic, la al·lucinació i el musical, potser una de les millors experiències del festival.
Per altre banda, un habitual del festival – Quentin.... Dupieux – ens va obsequiar amb dues comèdies ( que a més es van endur el premi al millor guió),la primera INCROIABLE MAIS VRAI que es una sàtira sobre les obsessions petitburgeses per aconseguir mantenir-se joves costi el que costi ja sigui la vida, la salut o la cordura, l’altre va ser FUMER FAIT TOUSSER, sobre un grup de superherois tipus ULTRAMAN que es fan dir TABAC FORCE es retiren un cap de setmana a fer una mica de TEAM BIULDING, tots dos films son unes comèdies divertidíssimes i amb una molt sana mala llet.
Naturalment també hi v haver cinema oriental, especialment de Hong Kong i Korea un dels films més esperat va ser THE ROUNDUP de Lee Sang-Young que es va endur també el premi del públic i protagonitzada per el que anomenen el BUD SPENCER coreà Ma Dong-Seok i que de fet es un thriller que malgrat estar basat en uns fets reals els personatges son ficticis i estan portats de una forma divertida i entranyable, a més l’actor Ma Dong-Seok es potser un dels actors més estimats per la audiència de Sitges.
Un altre film es HUNT un intens thirller polític que ens mostra com funcionaven els serveis secrets de Corea del sud i la repressió del govern cap el poble i els dissidents.
També A MAN OF REASON de Joung Woo-Sung es un thriller, aquest cop criminal en que u home fa els possibles per recuperar la seva filla petita segrestada per els sicaris de un sicari de una banda mafiosa per la qual havia treballat.
Un qüestió de film de catàstrofes també de Corea de sud ens va portar l’intens drama EMERGENCY DECLARATIÓN de Han Jae-Rim, en aquest film un psicòpata ha robat un virus i l’estén entre el passatge d’un avió, a partir d’aquest moment hi haurà una cursa contra rellotge per salvar el passatge i erradicar el virus, això si sempre amb una tensió creixent i un final lacrimogen d’aquells que acostumen a tenir molts drames coreans.
No anant tant lluny com Corea vàrem tenir NIGHTSIREN de Tereza Nvotova un film sobre costums ancestrals que perviuen en ple segle XXI amb el de dolent que te això, amb la acceptació de maltractaments i comportament masclistes i ignorància i de com dues noies es veuen enfrontades a aquests ambients, el film es va endur els premis per les dues actrius principals: Natalia Germani i Eva Mores a més de una menció especial del jurat per la seva directora Tereza Nvotová.
També amb un cert valor antropològic vàrem tenir SLASH/BACK de la directora Inuit Nyta Innuksuk, el film es una divertida versió ambientada al àrtic del film UNA PANDILLA ALUCINANTE ( MONSTER SQUAD) en que les joves protagonistes han de fer front a una invasió extraterrestre a més de intentar viure en un poble deixat de la ma de deu.
Un dels films més esperats va ser NOCEBO de Lorcan Finnegan,malauradament era més esperat per la presència de la seva actriu principal al festival ( Eva Green) que no pas per el film en si, i es una llàstima perquè es tracta e una crítica ferotge sobre les condicions laborals de la gent que ens fa aquesta roba tant de moda i que el seu cost en vides humanes es incalculable.
També aquest any i com cada cop més hi ha hagut lloc per els documentals, a destacar MAD IN BELGIUM de Ives Montmayeur en que el director fa un repàs a una de les filmografies més excèntriques, boges i estranyes de Europa i potser del mon i tot.
Un altre documental, aquest ja en un to més entranyable va ser HOLLYWOODDREAMS & NIGHTMARES: THE ROBERT ENGLUNT STORY, el documental fa un repàs per la filmografia i vida de l’entranyable actor que va encarnar el mític Freddy Kruegger, i ho fa des de l’afecte i admiració per un actor que te el cor robat a tots els aficionats al terror i alcinema quees feia fa més de 40 anys.
En fi, ha estat aquest un festival que... ostres em sembla que em deixo alguna peli, tant es, el que deia aquest ha estat un festival molt més divertit, amb molta més qualitat i amb molts més convidats que no pas l’any passat, un festival que ens ha regalat molt bons títols i experiències i esperem que l’any que ve segueixi si fa no fa així que realment no només es necessari per el necessari per el cinema, sinó també per la nostra salut mental.
En aquest link podreu trobar tot el referent amb el festival i el palmarès i fins l’any que ve i molt bon cinema.
https://sitgesfilmfestival.com/es/noticies/palmares-de-la-55a-edicion
