FIC CAT 2015 (gala de cloenda)
FIC- CAT 2015, cloenda d’un any.
(Joaquim Parera)
La veritat es que per mi es com un vici, os preguntaré: qui amb el cervell en bones condicions pot fer una viatge de 60 km. Per assistir a una xerrada a dos quarts d’una del migdia i després esperar fins a les 19.00h per poder assistir a una cloenda que dura encara no dues hores? Doncs jo i molts més, clar, anar per la fi del festival de cinema català en català ( FIC CAT: festival internacional de cinema en català) que es fa a Roda de Roda de Berà no es el fet simplement de fer el viatge, es també gaudir durant unes hores de la companyia i conversa de gent meravellosa, deixem de banda l’absurd sobre el “GLAMOUR “ del cinema català, siguem sincers, el cinema català no te massa glamour, però te una cosa que val molt més que el ditxòs glamour ies intel·ligència Simpatia, talent i humanitat; i això es el que m’agrada de el dia de cloenda del FIC CAT, precisament trobar tot això durant unes hores es el que realment em fa fer aquest viatge cada any, es per el que realment val la pena, un migdia que es compon primer amb una xerrada, aquest any ens han donat una lliçó de saviesa i humanitat la directora Mar Coll, la Actriu Silvia Aranda i la també actriu i “coach” Laura Jou que van parlar del ofici de actor i de director en una conversa distesa i molt estimulant, després vermouth amb les ponents i amb Judith Colell, Jordi cadena, Marina Gatell... al aire lliure sen se presses, gaudint del bon temps fins a la hora de dinar...
Be jo a l’hora de dinar em va tocar buscar un bareto cruspir una mica i després esperar passejant per el camí de ronda del roc de Sant Gaietá durant 3!!! Hores i finalment tornar cap el poble per poder assistir a la gala de cloenda d’enguany.
Aquest any la gala ha estat molt més semblant a la de fa dos anys que no pas la de l’any passat en que l’actor Quim Masferrer va fer una gala impregnada d0humor blanc i recordant que tots som molt bona gent, aquest any ha repetit Guillem Albá amb una gala senzilla però divertida que sense ser gran cosa el seu humor no era tant blanc com el d’en Masferrer.
Durant la gala, a apart dels parlaments del fundador del festival, el batlle del poble, el conseller de cultura de la generalitat.., be la veritat es que aquests parlament van durar entre tots ben bé 45 minuts, però de vegades, no es sap per quina estranya raó sembla que donar suport a la cultura es tingui de justificar, aquest es el mon que vivim, vaja.
Els premis van ser justos tot sigui dit, tot que el premi a la millor actriu l’hi hauria donat a la Aina Clotet per RASTRES DE SÀNDAL o la Montse germen per SONATA PER A VIOLONCELL que també estaven incloses a la secció oficial, per altre banda el premi a la millor interpretació masculina va ser per Borja Espinosa per EL CAMÍ MÉS LLARG PER TORNAR A CASA que també es va endur el premi a millor llargmetratge, el premi especial del públic va ser (i no podia ser d’altra manera, sempre recull premis de públic) per RASTRES DE SÀNDAL de maria Ripoll, premi que va recollir la productora Anna Soler-Pont, el premi al millor videoclip va ser EL TEU LLIT de Guillem Romá, un vídeo divertit i fresc amb una música molt de festa major.
I altres premis que es poden consultar a https://www.fic-cat.cat/?Inici i a més es por resseguir tota la història del festival.
A la sortida de la gala ens esperava el SUSHI de cada any i.... nooooo ja s’ha acabat? Que van amb gana endarrerida o que?, en fi... vai xerrar una estona amb la encantadora Silvia Aranda i la seva acompanyant, la graciosa per sé Marina gatell, en Jordi Cadena , vaig saludar al camarada Pere –Trotsky- Ponce i vaig quedar amb ganes de més almenys de un any més que estaria força be, no?.