FIC-CAT 2023, CONTINUANT AMBIL·LUSIÓ
FIC-CAT 2023, CONTINUEM AMB IL·LUSIÓ.
( per Joaquim parera)
Com cada any per aquestes dates – del 10 de juny fins el 17 del mateix mes - arriba el festival de cinema de Roda de Barà FIC-CAT, segurament un dels pocs festivals de cinema fets amb el cor.
Els que promouen el FIC CAT no només els agrada el cinema, a més estimen la seva terra ( tota la zona de la part de Tarragona en particular i Catalunya en general) i estimen l’idioma català en totes les seves variants.
Un festival molt íntim i que es fa amb il·lusió, lluny de les llumeneres dels “grans” festivals i sense buscar autobombo, jo la veritat ( i això es totalment subjectiu, naturalment) es un dels festivals que gaudeixo els pocs dies que hi vaig.
Aquest any s’ha homenatjat per la seva carrera al director Ventura Pons, un director que mai ha deixat de treballar malgrat que durant els darrers anys els mitjans de comunicació mai s’han fet ressò de la seva feina mantenint-lo amagat del gran públic.
Ventura Pons va començar al mon del teatre, quan el teatre popular era sinònim de risc i atreviment no pas com ara que es sinònim de llumenetes i monòlegs de graciosets, potser ara si es fes un film com EL VICARI D’OLOT les veus benpensant tornarien a treure les urpes i més ara en Que el cinema festiu de films com QUE TI JUGUES MARIPILI? Està tant mal vist.
Poder donar un premi d’honor a un director com Ventura Pons ja es de per si un hono.
Va ser d’agrair que no hi haguessin discursos institucionals, amb tots els meus respectes per les institucions discursives, naturalment.
Després es va passar a la presentació del film BEACH HOUSE d’Hector Hernàndez Vicens amb Albert Carbó, Francesc Colomer i Martí Atance.
El film narra la història de tres amics que viatgen a Magaluf a passar unes vacances de trompes, borratxeres, pets i possiblement amb molta sort i estan conscients, sexe.
De fet els protagonistes son uns eterns adolescents uns carallots que mai han sabut que es realment que es la vida, de fet son com els personatges de la sèrie de films DIVENDRES 13 tant imbècils que realment es busquen el que els passa.
El film però està trufat d’un humor que navega per sota de la narrativa fent que veiem el que el viuen i veuen els protagonistes mentre nosaltres mantenim un somriure al la cara.
Els protagonistes no son més que un masclista prototípic passiu, un vull i no puc en tots els sentits de fet amb prou feina se’ls podria considerar persones, de fet a la majoria de gent que forma part d’aquest col·lectiu que van de festa nocturna de borratxera de Magaluf més que essers humans se’ls tindria de considerar com a experiment eugenèsic.
El film es realment bo, ara falta veure si trobarà distribuïdor i estrena a les sales cosa que crec que es mereix i desitjo que així sigui.
En fi, va arrencar el FIC-CAT i va arrencar be no diré que amb força però si amb gràcia, simpatia i de forma molt familiar i propera, cosa que sempre s’agraeix.
Bon festival gent!!!
