HOMENATGE A JOHN WILLIAMS AL PALAU
TRIBUT A JOHN WILLIAMS.
( per Joaquim Parera )
INTÈRPRETS: O.S.V. (Orquestra simfònica del Vallés)
DIRECTOR: Rubérn Gimeno.
ACTOR: Salvador Vidal.
OBRES: summon of the heroes, munich, jaws, the patriot, harry potter ( suite) jurassic park ( suite)
tribut als grans compositoirs del cinema ( suite) 1941, la llista d’Schlindler, encuentors en la tercera fase, la guerra de las galàxias, E.T. INDIANA JONES.
Fa molt i molt de temps, però una de temps que t’hi cages, fa molt de temps dic, era temps en que quan sortiem del cinema sovint ho feiem xiulant el tema principal de la pel·lícula, la música erea molt més que un una forma d’omplir silencis, eren temps de Goldsmith, Hermann, Horner, Korngold, Goodwin, Steiner, Ifukube, Mancini, Takemitsu, Rota, Morricone... eren temps de remarcar emocions, escenaris, personatges i un dels principals de les darreres dècades era s’ens dubte en JohnWilliams.
John Williams forma part ja de la cultura popular i va fer – sobre tot amb LA GUERRA DE LES GALÀXIES – que molt jovent s’aficionés a la música clàssica en totes les seves vessants i em sembla que aquest es un fet que em sembla que mai se li ha reconegut prou.
Aquest homenatge a John Williams amb la O.S.V. es un homentage al les seves músiques més reconegudes, des del himme que va composar per les olimpiades de LOS ÁNGELES fins a films com JAWS, HARRY POTTER, 1941, ENCONTRES... o STAR WARS... va ser un no parar d’emocions. Tensió, sentiment, aventura, humor, màgia, tragèdia, drama, èpica... va ser una mostra del treball més reconegut del mestre, una mostra que es va poder gaudir sense cap mena de complexos, entre gent de totes les edats mercès al la gran feina de la Orquestra Simfònica del Vallés, al talent del director Rubén Gimeno i a la notable veu de l’actor Salvador Vidal.
Naturalment jo, com a bon tiquismiquis vaig trobar a faltar molts títols, sobre tot dels anys 60 y 70, títols com FITZWILLY, COMO ROBAR UN MILLÓN Y..., LA AVENTURA DEL POSEIDON, LA BATALLA DE MIDWAY, TERREMOTO, DRÀCULA, SUPERMAN, EL COLOSO EN LLAMAS.... però no es pot tenir tot oi? Amb més títols ens hi hauríem passat tota una nit – i per mi encantat, que consti - , la veritat es que va ser un gran concert i qualsevol cosa que jo pugui dir la veritat es que sobra, la emoció ja ens va ser entregada, la vàrem gaudir i la tindrem guardada en un racó de la nostra memòria.
La trajectòria de Williams Ha estat llarga, des de començar formant part de la orquestra de Henri Mancini com a pianista fins a ser interpretat per grans orquestres en concerts multitudinaris i darrerament la violinista Anne Sophie Mutter ha gravat amb la DEUTSCHE GRAMPHON un disc dedicat a John Williams amb la majoria dels seus temes.
Williams es s’ens dubte un dels grans de la música i mentre alguns s’extasien amb les sorolloses reiteracions del mediocre Hans Zimmer Williams seguirà creant petites joies per poder gaudir ja sigui a la gran pantalla, en la intimitat de casa o a les sales de concerts i nosaltres direm: gràcies mestre.
