LA NOVENA DE BEETHOVEN vs. LA PEDANTERIA
LA NOVENA DE BEETHOVEN: GARDEN CENTER EUROPA.
(crònica del concert celebrat el passat 16 de març al AUDITORI DE BAECELONA)
DIRECTOR: Kazushi Ono.
Intèrprets: Orquestra Ciutat de Barcelona, cor de cambra del palau de la música català, orfeó català, AGRUPACIÓN SEÑOR SERRANO, Marta Mathéu (soprano), Lidia Vinyes-Curtis (Mezzosoprano), David Alegret (tenor), Simon Neal (baríton).
Poder escoltant la novena simfonia de Beethoven sempre es estimulant, i aquesta sessió volia ser especial, però la veritat es que ha estat una decepció.
La novena ja te valor per si mateix, des de el primer moviment fins el seu quart i espectacular moviment, tot un cant a la concòrdia i es precisament aquest darrer cant wes una cant que no necessita cap mena de «complement» la seva força ho inunda tot ja des de les primeres notes.
No hi ha res a dir sobre la novena, dir que la interpretació de la orquestra, cors i solistes va ser impecable es quedar-se curt, va ser més que impecable, va tenir prou força i emoció, però la «escenografia» de EL SEÑOR SERRANO ho va malmetre amb al·lusions pseudoprogres en video, però fetes innecessàriament en directe i amb un constant mirar-se el melic i voler demostrar amb simbologies el moderns i trencadors que poden arribar a ser.
En la meva humil opinió tota la parafernàlia escenogràfica va ser un llast per la simfonia, et distreia del treball de la orquestra, intentar desxifrar que et pretenien dir amb cada imatge era una nosa i el final, que sembla que els escenògrafs no entenien que significa realment la oda a la alegria de Schiller, no parla de res físic ni palpable, si no de un sentiment que va més enllà, molt més enllà del tacte físic, el cineasta Andrei Tarkovsky va dir que fora de la poesia pròpiament dita no s’havia de buscar crear poesia quan es fa art, perquè es corre el perill de crear un producte buit i carregós, la poesia, ja fos en teatre, cinema o pintura havia de fluir per si mateixa i el SEÑOR SERRANO va voler provocar poesia i el que va fer es un simple producte buit de contingut i va ser una llàstima.
