LA PART INTERPRETANT DE LA PRIMERA PART INTERPRETANT SERÀ CONSIDERADA COM LA PART INTERPRETANT DE LA PRIMERA PART INTERPRETANT, O UNA PETITA CRÒNICA A PROPÒSIT DE A LITTLE NIGTHMARE MUSIC DEL DIA 2 DE GENER A LA SALA 2 DEL AUDITORI DE BAECELONA. (un títol
LA PART INTERPRETANT DE LA PRIMERA PART INTERPRETANT SERÀ CONSIDERADA COM LA PART INTERPRETANT DE LA PRIMERA PART INTERPRETANT, O UNA PETITA CRÒNICA A PROPÒSIT DE A LITTLE NIGTHMARE MUSIC DEL DIA 2 DE GENER A LA SALA 2 DEL AUDITORI DE BAECELONA. (un títol una mica llarg, no?)
(Joaquim Parera)
Igudesman & Joo son un tàndem interessant tots dos son músics experimentats, showmans i pallassos, la seva manera de fer música, de jugar amb la música va dirigida a tota mena de públic que s’ho vulgui passar be ja sigui entès o no en música.
El seu repertori d’enguany que constava de temes musicals de..., de..., de... de temes musicals diversos vaja era un constant joc amb els llenguatges musicals, així doncs barrejaven Mozart amb Monty Norman i el ALLA TURCA de Mozar convertit en un ALLA HEBREA.
Més a prop de Jerry Lewis que no pas per exemple els Monty Mython_ l’humor de Igudesman i Joo es molt més blanc, però això no li treu eficàcia i juguen amb la música “seriosa” com un nen gamberret amb la seva mesetja... massetja..., tirachines vaja, però ara que hi penso... que carai vol dir això de “música seriosa”, es refereixen a la músic a clàssica? Potser podríem dir que EL RAPTE DEL SERRALL de Mozart era “música seriosa”? o potser Mahler feia música seriosa? Perquè Mahler tenia molt sentit del humor, humor jueu, però humor o potser Bruckner feia “música seriosa”? no clar, Bruckner era avorrit, però deixem Bruckner tranquil i tornem a parlar de música, de el tàndem Igudesman & Joo que es el que importa, de fet es el que estem parlant, no? Perquè em sembla que m’he sortit del tema i que si no m’espavilo el títol de l’article serà més llarg que l’article en si.
En fi, aquests dos artistes el que fan es agafar les convencions musicals i convertir-les en una mena de ATERRIZA COMO PUEDAS musical, una caricatura o potser més ben dit una parodia presa seriosament i que es pren seriosament al seu públic que el posa a la seva alçada i el mira com a igual.
Es aquest A LITTLE NIGHTMARE MUSIC un espectacle ideal, ja sigui per portar a sentir i veure amb els nanos ( mai hauria imaginat que en un concert els nanos estiguessin tant atents) i riure plegats (be, no tots els nanos, una nena que tenia al costat no parava de donar la brasa cridant i destrossant una BARBIE dels xinos, però aquesta va ser la única excepció) així que no o dubteu, si algun cop tornen a venir aquest parell a Barcelona (o rodalies) porteu els nanos, realment val la pena.
