LA PESTA O LA VIDA
LA PESTA O LA VIDA.
per Joaquim parera.
(crònica del concert del passat dissabte 26 de març al AUDITORI de Barcelona )
OBRES: LES ILLUMINATIONS per a tenor i orquestra de cordes., LA PESTA ( THE PLAGUE) de Robert Gerhard: cantata per a narrador i orquestra.
DIRECTOR: Francesc Prats.
INTÈRPRETS: Orquestra Simfònica de Barcelona i nacional de Catalunya, Ian Bostrige ( tenor), Pere Arquillué (narrador), Ensemble O vos Omne i cantants de l’auditori, cor de cambra del Palau, Cor Madrigal.
El programa d’aquest vespre no es si no un programa sobre la presència de la mort en tots els àmbits començant per LES ILLUMINATIONS de Brittren, aquests versos en prosa de d’Arthur Ribaud no son si no la crònica de una vida itinerant, en que el protagonista declara: J’AI SEUL LA CLEF DE CETTE PARADE SAUVAGE – jo soc la clau d’aquesta parada ( o desfilada) salvatge - , la obra, estrenada l’any 1939 ja preludiava la arribada d’una guerra i en contrapunt de les seves melodies alegres i també festives ( una alegria «patètica» la qual es més cruel encara) el protagonista que interpreta el tenor Ian Bostridge ( que tot sigui dit ens van avisar al començament del concert que cantaria malgrat una dolència al coll, dolència que no vàrem notar perquè el seu torrent de veu ho inundava tot , el protagonista narra el seu passeig per la vida, podríem dir tant que es un artista ambulant com la mateixa mort i ens retrata magistralment el que veu, el que sent i el que hi ha, una obra curta, però plena de significats i com totes les grans obres molt atemporal, amb aquesta peça Britten, autor del WAR REQUIEM, ens avisava del que s’estava coent a Europa.
Per altra banda LA PESTA de Robert Gerdhard sobre la obra de Camus, narrada per el gran Pere Arquillué es la crònica des de el començament fins al hipotètic final de una plaga de pesta a la ciutat de Orà en que un metge fa de principal testimoni de la evolució no ja de la plaga en si si no també del comportament dels habitants de la ciutat que encara no es poden fer a la idea del que passen malgrat els morts i el dolor, així com el comportament de les autoritats que com sempre mantenen un comportament proper a la desídia, a la mandra pere prendre mesures i a la desconfiança en ver els consells dels metges.
Tota la PESTA de Gerdhard es narrada des de el caos mental i ambiental de la situació, les notes remarquen les pors i el dolor, especialment dolorosa es la narració del 8e moviment, la agonia de l’infant, una narració que Arquillué omple de passió i dolor contingut acompanyat de una orquestra que ressalta encara més la impotència dels metges davant una situació que se’ls escapa de les mans, de no poder posar fi a tant patiment i misèria i de veure com les vides se’ls escapen de les mans.
Finalment LA PESTA s’envà tal i com ha vingut, sense avisar, sense cap raó aparent i la ciutat ho celebra però mentre la ciutat ho celebra encara s’han d’apagar focus, encara hi ha patiment i mort, potser no tant evident, però hi es, poc a poc sota unes notes falsament alegres, una alegria impostada que es trenca a cada moment , mentre la població es feliç i aviat ho oblidarà tot el metge viu amb por, perquè sap que dintre d’un temps, mesos, anys, dècades... la pesta tornarà, enxamparà a la ciutat desprevinguda i tornarà a ha haver mort, dolor i misèria.
La veritat es que aquest va ser un gran concert, un concert que ens diu el que en certa manera, des de l’interior de l’ànima ja sabem: que podem baixar la guàrdia, però millor que no ho fem, perquè ara serà LA PESTA després una grip o una epidèmia de còlera o qualsevol cosa i ens tornarem a tornar cecs al davant d’aquesta realitat i com molts dels ciutadans de Orà preferirem ignorar-ho i creure que no ens afectarà o simplement que ens estan enganyant i creurem el que millor s’avingui a la nostra mandra.
