L'AMANT DEL SILÈNCI
L’AMANT DEL SILÈNCI (la llarga ombra de Dreyer)
(Joaquim Parera)
Director: Jordi cadena.
Guió a partir de la novel·la EL SILENCIO de María Ángeles Cabré: Jordi Cadena.
Producció executiva: Sandra Forn per FILMS DE L’ORIENT
Intèrprets: Zaida Fornieles (noia), Chesco Simón (home fosc), Hermann Bonnin (home gris)
De vegades un te la sort de poder veure un tipus de de cinema que difícilment pot trobar un racó a les sales de projecció, en un mon cada cop més decantat per les imatges buides i plenes de sorolls que no diuen res i que atabalen i aquest divendres m’he trobat amb L’AMANT DEL SILÈNCI del veterà director Jordi cadena, un director que com molts altres directors veterans i coneixedors del seu ofici i amb cultura - i no només cinematogràfica- i que son capaços amb mitjans mínims de regalar-nos petites joies com aquesta.
La vida d’una noia que busca el silenci, els seus amors, les jugades del destí –vida, mort, amor- i el mar com a coprotagonista el mar que li dona la pau que busca, que la allunya del soroll, de la gent, de les converses que no vol tenir, de les paraules que no vol sentir... ella busca el silenci absolut, el silenci que dona una habitació tancada, una casa buida i aquest silenci es el que impregna tot el film, film narrat amb un gran blanc i negre que juga amb la poesia de les imatges, perquè de fet es pot dir que es poesia filmada, amb la veu de Joan Berlanga com a testimoni de la vida, els sentiments i els pensament de la protagonista i amb el llenguatge de les llums i les ombres.
A aquest film en Jordi Cadena ha tornat a donar veu a les llums i les ombres cinematogràfiques, tant descuidades en els darrers anys i que semblava que simplement servissin per il·luminar i poca cosa més, però aquí la llum es converteix en un personatge més que ajudat de les ombres ens ajuda a sentir la solitud de la protagonista, la seva por, alegria ansietat... molts cops com si d’un Dreyer es tractés, perquè es realment un film dreyerá, la llum i la foscor marquen la diferència entre vida i mort, entre l’amor i el dolor.
També juga amb les imatges sobreposades ja sigui sobre altres filmacions o sobre dibuixos o pintures creant una poètica preciosa que ens mostra tant el pas del temps com els anhels de la protagonista o simplement el seus estats d’ànim.
Jordi Cadena ha dirigit un petita joia que no arrasarà a taquilla si tenim la sort que s’estreni, però podem estar segurs que no deixarà indiferent a ningú, segurament anirà circulant per festivals d’arreu i s’endurà alguns premis i potser se’n parlarà però alguns ja em tingut la gran sort de poder-la gaudir
