LES VARIACIÓNS ENIGMA I ALTRES CELEBRACIÓNS
LES VARIACIÓNS ENIGMA D’ELGAR I ALTRES CELEBRACIÓNS MUSICALS.
( Per Joaquim Parera)
Crònica del concert celebrat el passat 27 d’abril al auditori de Barcelona.
OBRES: PERÚ NEGRO – Jimmy López-, CONCERT PER A VIOLONCELL I ORQUESTRA – Willyam Walton-, VARIACIÓNS SOBRE UN TEMA ORIGINA “enigma”- Edward Elgar-.
DIRECTOR: Miguel Hart-Bedoya.
SOLISTA: Nicolás Altstaedt –Violoncel-
INTERPRETEDS: Orquestra Barcelona Ciutat.
Ja tocava descansar de les peces de sempre, de tant en tant val la pena deixar les mateixes simfonies repetides fins a sacietat i escoltar quelcom no tant comú, el programa d’aquest dissabte va ser una onada d’aire fresc i vàrem poder redescobrir tant a Elgar com a Walton i també poder descobrir una nova veu en el camp de la música contemporània com es en Jimmy López, a més feia temps que no es sentia la OBC tocant amb tanta força interpretativa totes les obres de la jornada.
La peça PERÚ NEGRO d’en López es una festa per la oïda, un recopilatori de peces tradicionals del seu Perú natal adaptades amb sentit de la grandesa , molt a prop estèticament de la consagració de la primavera d’Stravinsky, però amb una personalitat i veu pròpia que es fan notar i que s’agraeixen.
Per altra banda el concert pera violoncel i orquestra de Walton, es un concert curt, però que aposta directament per la expressivitat del instrument en front del simple virtuosisme, així deixen de banda la tècnica en front de la emoció, no es un concert de grans explosions musicals es sobre tot sentiment i això ajuda a la hora d’expressar, valia la pena observar la resta d’intèrprets de la orquestra mentre el solista Nicolás Altstaed feia els seus “solos”, no badaven boca, i el seu final, totalment antièpic i introspectiu et fa desitjar que entre el final de la peça, quan la darrera nota mor entre el silenci els aplaudiments no apeixessin mai per tal de poder assimilar aquest final, però no va poder ser així, encara no havia baixat el director la batuta ja sortia el primer “notas” cridant, en fi, que hi farem ¡, tindríem de dir a la gent que això no es un camp de futbol.
Per acabar ens varen oferir les variacions ENIGMA d’Elgar, una de les peces més reconegudes del autor britànic, una peça interpretada amb força i humor des de el començament fins al final.
Va ser un gran concert, agradable i refrescant pocs cops passa això, sobre tot tenint en compte que la programació del AUDITORI sembla que hagi caigut en la monotonia repetent peces de vegades fins la sacietat, potser més concerts com aquest, buscar peces no tant conegudes de autors consagrats i nous anirien la mar de be per revitalitzar la programació del AUDITORI.
