LO SPEZIALE
LO SPEZIALE ( òpera bufíssxima i bufona en dos actes)
crònica de la representació celebrada al T.N.C. el 20 de gener del 2018.
( Joaquim Parera)
OBRA: LO SPEZIALE.
AUTORS: Josehp Haydn-música-, Carlo Goldoni – llibret-
DIRECCIÓ MUSICAL. Jan Willem de Vriend.
DIRECCIÓ ARTÍSTICA I ESCENOGRAFIA: Eva Buchmann.
INTÈRPRETS: O.B.C., Piotr Micinski (Semprònio, baix), Virpi Räisänen (mezzosoprano,Volpiuno), Alvaro Zambrano (Mengone, tenor), Marina Zyatkova ( Grilleta, soprano)
Hi ha una Particularitat especial men aquesta obra còmica estrenada l’any 1768, i es la conjunció de dos renovadors de l’art, per una banda tenim en Joseh Haydn compositor, que va posar la llavor per un nou tipus de forma i estètica musical durant el barroc, l’altra el dramaturg Carlo Goldoni que va renovar la alkeshores coneguda COMEDIA DELL ARTE, que fins que ell no va arrobar era un tipus de comèdia molt més gestual i simple, amb personatges molt més monolítics i sense matisos, Goldoniva afegir diàlegs i personatges més complexos i històries que realment es podien qualificar d’històries, històries còmiques amb un rerafons dramàtic que avui encara tenen vigència.
Amb LO SPEZIALE van crear una òpera còmica d’embolics amorosos en que quatre personatges masculins lluiten per el cor de la bella Grilleta.
La acció a passat de transcorre a Venècia com originalment estava escrita a la carretera, amb un fita 500 dels anys 50 com a element indispensable del decorat ja que si be representa el mitjà de transport dels protagonistes també es transforma en farmàcia ambulant amb volant, també es casa, rentadora, banyera... i el que calgui.
Els personatges en discòrdia son primer i veritable leit motiv de la trama la Grilleta, noieta plena de sensualitat que es pupil·la d’en Semprònio, el propietari de la farmàcia que a més de ser un dels pretendents de la noia a més podria rebre la medalla a gamarús de l’any, també disputant el cor de Grilleta tenim en Volpino, un galantajedor fanfarró piejeras amb aires de seductor i per últim i no per això menys important tenim en Mengone, ajudant assalariat amb poc salari d’en Semprònio, promès i amant (cast) de Grilleta amb qui viu una història d’amor clandestina.
Com veieu, no hi ha cap mena de novetat en qüestió dramàtica a altres obres de la època, però s’ha de reconèixer que.... be, primer de tot he de dir que a mi Haydn mai m’ha acabat d’agradar, sempre m’ha semblat més o menys igual, però no se li pot negar mai la seva funció renovadora i especialment en els seus simfonismes una gran qualitat, però en aquest sentit jo estic carregat de punyetes, per altra banda soc un incondicional Carlo Goldoni i de com retrata els personatges, les seves passions i febleses i contradiccions i a LO SPEZIALE s’ens presenten uns personatges que si exceptuem Grilleta son tots una mica tontàines.
Aquests personatges son interpretats perfectament amb gràcia i complicitat amb el públic per els quatre cantants/actors juguen amb els seus personatges fent que tots ens resultin divertits i propers i que veiem els seus defectes com quelcom nostre, cosa que els fa humans.
La obra com totes les operes còmiques de la època no vol ser profunda, no li cal, només busca divertir amb uns bons textos i una bona música, sense cap mena de pretensió i es possible que cap dels dos autors creies mai que la seva obra es podés gaudir 250 Anys més tard tal i com hem gaudit aquests dies a Barcelona.
En fi, gràcies Grilleta per la teva sensualitat, gràcies Semprònio, per ser tant pocasolta, gràcies Mengone per la teva pocasolteria, gràcies Volpino per ser tant sapastre, gràcies a aquests personatges meravellosos, a aquesta música i aquestes cançons i veus i gràcies Goldoni, perquè per un cop una comèdia teva no ha acabat com les teves obres de teatre, amb els personatges perduts en la seva incedissió i dibtes i sense poder solucionar res, almenys a LO SPEZIALE s’ha arribat a- malgrat el desenvolupament de la història- una certa concòrdia entre els personatges i fer que finalment l’amor triompfi, tot i que siguem sincers, Mengone es més pocasolta....
