Mahler, Lutovlawski i Mejide
LUTOSLAWSKI, MAHLER i MEJIDE.
( Per Joaqui Parera.)
Crònica del concert celebrat elpassat 10 d’abril al auditori de Barcelona.
OBRES: MALA SUITA – witold Lutoslawski -, EL CORN MÀGIC DE LA JUVENTUT – Gustav Mahler - .
INTÈRPRETS: Orquestra simfònica de Barcenolna i nacional de Catalunya, DOROTHEA RÖSCHMANN – soprano , IAN BOSTRIDGE – tenor -.
DIRECCIÓ: Marta Gardolinska.
La tradició te molt de pes a la hora de crear i recrear, i aquest concert ha estat un concert sobre tradicions, polonesa per una banda i alemanya per la altra ( reconeguda es la fraternitat germano-polonesa )
la MALA SUITE ( petita suite) de Lutoslawski es una petita i alegre joia inspirada en cançons i valls populars polonesos, potser la obra menys arriscada estèticament del compositor, però força agradable, ens presenta un fresc musical carregat de una certa nostàlgia i alegria, tan nostàlgic i alegre com pugui ser un polonès, clar.
Per altra banda, el plat fort del concert, el cicle de LIEDERS: DES KNABEN WUNDERHORN ( el corn màgic de la juventut ) de Gustav Mahler també està inspirat en poemes i cançons tradicionals, però va escollir unes cançons i uns poemes que essent divertits de sentir son terriblement tristos i fatalistes.
Algunes de les cançons de caire militar parlen de la inevitabil·litat de la mort com EL CANT NOCTURN DEL CENTINELLA, LA CANÇÓ DEL PRESONER DE LA TORRE, la terrible TOC DE DIANA o EL TIMBALER o encara més la preciosa ON LES VIBRANTS TROMPETES SONEN que a més va servir per perfila la seva primera simfonía, la TITÁ, en totes elles hi ha la mort present, però també en la tristíssima però preciosa VIDA TERRENAL, també hi ha amors impossibles per els caràcters com ESFORÇ INÚTIL que representa una parelleta que.... que quina parelleta... i també de bucòliques com QUI HA FERT AQUESTA CANÇONETA? O LA PETITA LLEGENDA DEL RIHN o les satíriques com EL SERMÓ DE SANT ANTONI DE PÀDUA ALS PEIXOS i ELOGI A UNA INTEL·LIGÈNCIA SUPERIOR, aquesta darrera cançò es podria considerar pràcticament un homenatge als concursos musicals televisius actuals en que individus que no se sap perquè son allà fent de jutges de una cosa que ni hi entenen ni hi tenen res a veure.
El concert va estar molt ben conduit per la jove Marta Gardolinska que amb encert va saber acabar el concert amb una llarga pausa perquè els aplaudiments no trenquessin la catarsi musical, pera latra banda la soprano Dorothea Röschmann ga fer gala de una preciosa, expressiva i potent veu mentre que el tenor Ian Bostridge malgrat fer una gran interpretació amb una gran química amb la seva partenaire va tenir un problema i el problema es que potser el senyor Mahler no tenia en compte la potència sonora que pot arribar a tenir una orquestra simfònica i com pot afectar a la acústica, perquè molts cops la veritat es que costava sentir-lo per com el tapava la orquestra, en canvi a la senyora Dorothea Röschmann amb la seva veu de tro no la tapa ni una orquestra composada per tres cents instruments interpretant el primer moviment de la segona simfonia de Mahler.
A i preguntareu que carai i pinta aquí en Mejide alias Risto? Doncs simplement per la cançó ELOGI A UNA INTEL·LGÈNCIA SUPERIOR en que un ase fa de de jutge per escollir qui canta millor si el rossinyol o el Puput.
