MRS. BRWONIE
Mrs. BROWNIE.
( Crònica de la estrena el dia 22 de maig al teatre del foment de Martorell)
(Joaquim Parera)
Dramatúrgia i direcció: Victor Borràs.
Actriu i cantant: Laura Guiteras
Actor, cantant i teclats: Abel Boquera.
Música original i lletres: Laura Guiteras i Abel Boqueras.
Res hi ha tant bell com una llarga decadència, o almenys es el que es diu i la obra Mrs. BROWNIE parla d’això, de la decadència, en aquest cas de la decadència de una musa de la música “negra”, una cantant afroamericana de blues, jazz, soul... encarnada per una sèrie de titelles a les que la actriu i cantant Laura Guiteras, dona veu i cos, moviment i sentiment en una història plena d’amor i humor, tendresa i solitud.
Amor per un gènere musical i per les gent que ho feien possible i que ens van regalar –i regalen- els sentits amb les seves veus i músiques, quan Anton Dvorak en la seva estada als Estats Units va dir que el futur de la música nord-americana passava per la música negra es va quedar ben curt, perquè es una música que ens ha en una mida o altre –si descomptem els anys de la música disco- ens ha afectat e tots d’una manera o altre.
Es aquesta es una música que en certa manera connecta amb el més íntim dels nostres sentiments.
A partir de una idea de la actriu Laura Guiteras , en Victor Borràs ha creat un espectacle en que la actriu encarna a la gran diva Mrs. Brownie, la encarna manipulant unes marionetes i amb la veu, una potent i preciosa veu que canta els temes compostos i escrits per la obra.
VICTOR BORRÀS.
Creador juntament amb la Laura i L’Abel, de fet la obra parteix de la Laura que volia treure la negra que porta dintre amb aquesta veu que te i com que ella no es negra i volia fer alguna cosa se li va ocórrer fer servir un titella, va conèixer l’Abel i varen composar unes cançons inspirades en diferents estils de la música negra i ells tenien la idea de fer un espectacle amb u titella negre que representés a una gran diva de la música negra
Ens presenta a la gran diva en el pitjor dels seus moments, recordant el que va ser, el que va tenir i el que va perdre, sempre amb el sentit del humor que de les persones que saben que mai més podran tenir la vida que varen tenir i que es limiten a recordar amb nostàlgia els bons i mals moments, es aquest sens dubte un veritable monument a la decadència.
VICTOR BORRÀS.
Quan vàrem crear la història de Mrs. Brownie, aquesta diva... vàrem pensar des de quin punt de vista explicar-la, perquè la podríem explicar des de el punt de vista de la jove però se’ns va encendre la bombeta de fer-la envellir i transportar aquesta jove als anys 60 i 70 i la vella a l’actualitat... i s’obre tot un mont de possibilitats de una diva en decadència o al final de la seva vida.... sola, el millor ja ha passat... i be tots tenim referents al cap i més ara que sembla que hi ha hagut una epidèmia de defuncions ... està tractat amb molta tendresa, molt d’amor cap aquesta gent i ella es fa entranyable de cara al públic i es fa intel·ligible de cara el públic, li dona distància, humor molta identificació... funciona be.
A més parla com de tornada de tot, sense pels a la llengua..., han viscut de tot, han fet de tot... ho diu d’una manera molt directe... també... no em volgut en el més sòrdid... te la fas molt familiar per la manera com parla i quan veus com parla des de el dolor, del patiment això fa treure un somriure còmplice.
I es que la nostra senyora Brownie com totes les grans dives tenia una terrible addicció, era addicte a LA XOCOLATA, però pas de la que es fuma si no de la xocolata amb més d’un 70% de cacau i molt especialment els Brownies de xocolata, una addicció a la que no es pot resistir en els seus darrers dies, com una NORMA DESMOND que a SUNSET BOULEVART necessitava els flaixos dels fotògrafs .
VICTOR BORRÀS.
De vegades penso que arribar a cotes tant altes d’èxit arriba a ser la culminació, la realització de tot... i al final la gent que volem? Doncs tenir un nucli que ens estimi, una família que funcioni... i aquesta gent moltes vegades han trobat a faltar això i han acabat molt sols... per el que sigui, per que la vida ha anat cremant cartutxos, etapes...i esclar, quan tens la fama tothom t’envolta per els interessos i quan no tens tant èxit et vas quedant més sol... no em volgut fer un judici, ella surt amb la seva solitud i així ho diu: estic sola amb la meva germana SOLEDAD i amb aquest pianista que l’acompanya des de sempre i que es l’únic que li queda i es clar tota aquesta solitud, tots aquests moments... ho fa divertit.
Quan una d’aquelles dives –especialment les negres- cantaven aquelles cançons plenes de dolor, de vivències eren un reflex de la seva vida i els seus sentiments , com o pot viure una persona aliena a aquest tipus de vida? Una persona que no ha patit tant?.
VICTOR BORRÀS.
Totes les cançons son originals, de vegades la gent pensa que son versions i son cançons que van composar la Laura i l’Abel, de fet quan la companyia – teatrenu- va entrar a formar part del projecte les cançons ja hi eren, no es sabia com es farien, si les cantaria totes un sol titella, especialment la Mrs. Brwnie més jove,.. s’havien de buscar diferents tècniques i es va partir de models, de diferents estils de la música negra i les lletres també son per l’estil, n’hi ha una que diu no vull estimar mai més... una que diu que abans era cega i ara que per fi vaig veure que no podia confiar en tu... també hi ha altres més costumistes com la de cuinar que apareix en l’espectacle o també la que diu: que faig totes les feines de casa... en que hi ha un punt de dolor que diu: tot em toca fer-ho a mi..., d’alguna manera tampoc es tant complicat de posar-te en la pell d’aquesta gent perquè tot i que nosaltres som fills de un altre entorn però... el patiment d’amor en el fons si que es fàcil de posar-se en la pell, això rai tothom ho ha viscut.
Un cop acabat l’espectacle només ens queda mirar el decorat vuit, en que les llums romanen i els artistes ja no hi son, veiem el balancí en que descansava la vella mrs. Brownie, la butaca de mimbre en que la sensual jove Brownie seduïa el seu públic i el record de la gran veu de la Laura Guiteras, el talent de l’Abel Boquera i l’eco d’unes cançons plenes de dolor i tendresa, amor i humor i pensant que potser en algun lloc alguna Mrs. Brownie està acabant una vida plena de llums i ombres.