Patricia Kopatchinskaja al palau de la música catalana
EL RETORN DE PATRICIA KOPATCHINSKAJA.
Per Joaquim Parera
PROPER CONCERT AL PALAU DE LA MÚSICA CATALANA DEL DIA 24 D’ABRIL.
INTÈRPRETS: Patricia Kopatchinskaja ( VIOLÍ), orquestra FRANZ SCHUBERT FILARMONIA.
DIRECTOR: Tomás Grau.
PROGRAMA: concert per a violí i orquestra nº1de Dimitry Shostakovich, simfonia nº2 de Sergei rachmaninov.
Sembla que per fi s’ha acabat la ditxossa pandèmia, a l’any dos des de la arribada del bitxo els concerts i les gires dels artistes sembla que es van normalitzant ja veurem fins quan, i si es pt parlar de post pandèmia o durant quans ans tindrem de dir post pandèmia oooo sempre m’en vaig per els núvols, per sort Aquest proper diumnenge24 d’abril torna a Barcelona, al palau de la música catalana la brillant violinista austro-suïssa Patricia Kopatchinskaja.
Amb un repertori format per el concert a violí i orquestra mnº1 de Dimitri Shostakoviich, la violinista farà gala del seu art, el seu particular art amb el violí.
Kopatchinskaja no es una violinista al us, no te l’apallassament de un Ara malikian, un brillant violinista que es més reconegut perquè a la gent li agrada molt més de forma extra-musical per com executa els seus concerts i per els seus cabells i les celles ( redeu quines celles) però pocs es fixen realment amb quina delicades pot arribar a interpretar, tampoc te la sobrietat de una Anne Sophie Mutter o una Hillary Hann, dues grans virtuoses sense cap mena de dubte, es pot dir que Patricia Kopatchinskaja es situa en un entremig de Malikian i Hann o Mutter, la nostra protagonista es una dona que gaudeix de cada nota que deixa anar el seu violí, el verb francès JOUER o l’anglès TO PLAY per referir-se al fet de tocar un violí defineixen perfectament la seva manera de interpretar, la paraula TOCAR es queda curta amb el nostre vocabulari i resulta inexacta, perquè Kopatchinskaja juga a ser música amb el seu violí, quan om la veu interpretar o simplement escoltar els seus companys d’escenari amb qui li costa molt poc crear una certa forma de complicitat, aquesta artista sembla que deixi lliscar la música per el seu cos, com si la respirés i juga amb el seu violí i les notes, realment retrobar a aquesta gran artista serà tot un gran plaer.
El programa es complementarà amb la simfonia nº2 de Rachmaninov, una peça que li va ser realment difícil de composar i que al compositor li va estar a punt de costar la seva vocació, però se’n va sortir i aquesta obra va ser un dels seus grans èxits, una obra de un gran romanticisme, un romanticisme que en aquella època es considerava ja caduc, però que en realitat mai ho ha estat ni ho estarà.
Vet aquí que aquest diumenge 24 tindrem doncs dues mostres de música russa del segle XX, una més clàssica ( Rachmaninov) i l’altre més contemporània ( Shostakovich) però que amb una orquestra i una solista d’excepció faran sens dubte les delícies dels nostres sentits.
Us esperem el 24.
