PREMIS GAUDÍ 2018, BELLESA AMB UN XIC DE TRISTOR
GAUDÍ 2018, BELLESA AMB UN XIC DE TRISTESSA
Poder assistir a la gala dels premis GAUDI DE CINEMA CATALÁ sempre es un plaer, tot i que de vegades et trobes amb gales amb guions com a mínim "pocasoltes" s'ha de reconèixer que la gala d'enguany ha destacat per la seva bellesa formal, per una execució dinàmica i per un guió divertit de vegades, trist altres, reivindicatiu altres, potser per alguns massa reivindicatiu, però francament jo crec que va ser reivindicativa en el seu punt just, al cap i a la fi la gent del cinema, de la indústria cinematogràfica, els artistes de cinema (en certa manera tot es el mateix) son persones que les decisions dels polítics els afecten molt més del que ens pugui semblar, potser a alguns els semblaria que fer el paperet al davant del poderós i fer-li la rosca per aconseguir beneficis ja estaria be deixant de banda qualsevol consideració moral o ètica, de fet hi ha artistes que ho fan i després els hi va la mar de be aconseguint contractes publicitaris o gires i concerts o.... o ara estic desbarrant i m'he sortit del tema (o potser no), perquè del que voldria es parlar de la gala.
La gala, va ser presentada per un gran i immens David Verdaguer, divertit de començament a final, que va demostrar valdre molt més que molts suposats còmics que son molt graciosos fent monòlegs i fins bons actors però que com a conductors de gales...., amb un curtmetratge inicial molt divertit en que no se sap com el pobre Verdaguer comença a anar parar a Brussel·les i acaba al AUDITORI del FORUM mentre rep un tractament estil TARONJA MECÀNICA per tal d'empapar-lo de coneixements sobre cinema català i de com conduir una gala.
En la gala es va fer esment de les autoritats que per raons alienes al cinema i al sentit comú no podien ser a la sala, es a dir: el president de la generalitat Carles Puigdemon, el vicepresident Oriol Junqueres i el conseller de cultura Puig, , es una llàstima que en un esdeveniment tant important culturalment no hi poguessin ser, els tres seient vuits es feien notar a la sala.
Hi havia una mena de contrasentit en la gala, per una banda els premis es donaven amb prestància i celeritat, par l'altre hi havia uns interludis llargs (que no es feien gens llargs), uns de musicals, altres de recordatoris.
Els números musicals van ser interpretats per Elena Gadel i Beth Rodergas, després Lluis Gavaldá, va seguir Lidia Pujol, un mágniufíc i molt Santiá homenatge al gran Carles Santos desaparegut aquest any.
Aquests van ser un premis també marcats per un fet terrible per a la cultura, després de 10 anys podrien ser els darrers premis GAUDÍ que es celebrarien a causa del escany econòmic que l'univers paral·lel Montoro ha imposat no només a TV3 que molts veurien divertit veure com s'ensorra per el simple fet de no fer la pilota als BUENOS Y POPULARES CIUDADANOS i pensar i fer diferent del que es diu que s'ha de fer i pensar, si no també a tota mena de festivals, museus i institucions culturals no AFINES AL RÉGIMEN, es curiós com a molta gent l'alegraria que a Catalunya ens quedéssim sense cap mena de suport cultural, suposo que parafrasejant al exministre Borrell s'havia de desinfectar TV3 i de passada desinfectar, museus, teatres, cinema i ja posats carrers i cases.
La gran guanyadora d'aquests premis va ser se'ns dubte ESTIU 1993 de Carla Simon que es va endur els premis per millor film, millor direcció, millor guió, millor actriu secundària (Bruna Cusi) i millor muntatge.
La va seguir de prop INCERTA GLÒRIA de Agustí Villaronga que es va endur els premis per millor actriu (Núria Prims) millor actor secundari (Oriol Pla), millor fotografia (Josep Mari Civit), direcció de producció, vestuari, efectes visuals, maquillatge i perruqueria i so.
El premi especial del públic i per la música va ser per LA LLAMADA, per altra banda TIERRA FIRME es va emportar els premis per MILLOR FILM DE PARLA NO CATALANA i per el millor actor (David Verdaguer), per altra banda un dels films amb més nominacions com es LA LIBRERIA de Isabel Coixet es va endur els premis a la millor música (gran Alfons Vilallonga) i la millor direcció artística, el millor film d'animació va ser (amb raó) TADEO JONES, EL SECRETO DEL REY MIDAS i el millor film per a televisió va ser per LA LLUM D'ELNA de la directora Silvia Quer.
El GAUDÍ D'HONOR MIQUEL PORTER, va ser per una grandíssima Mercedes Sampietro .
En fi com es por veure una gala en que va primar la qualitat en tots els sentits, reivindicativa, amb un xic de tristor, i que va transcórrer, sobre tot a partir de la segona meitat com quan ens estem acomiadant d'algú però no podem dir adéu, com allargar fins el darrer moment la paraula i la mirada.
Esperem que no fos realment un adéu, la cultura necessita celebració, retrobaments riures, i plors i el cinema, per molts que només pensin que ha de ser zombies corrents i explosions i soroll, també ha de ser intel·ligència, silencis, paraules, riures, plors, mirades, sentiments i reflexió, al cap i a la fi forma part de la vida, del mon i del pensament, es una forma d'explicar històries de veure història i entendre el mon i l'esser humà, així que no diguem adéu, diguem fins aviat, fins l'any que ve i moltes gràcies.
Aquí adjunto la relació de tots els guanyadors dels GAUDÍ 2018.
Premi Gaudí d’honor ‘Miquel Porter’: Mercè Sampietro
Millor film: Estiu 1993, escrit i dirigit per Carla Simón
Millor direcció: Carla Simón per Estiu 1993
Millor guió: Carla Simón per Estiu 1993
Millor protagonista masculí: David Verdaguer per Tierra firme
Millor protagonista femenina: Núria Prims per Incerta glòria
Millor actriu secundària: Bruna Cusí per Estiu 1993
Millor actor secundari: Oriol Pla per Incerta glòria
Premi especial del públic al millor film: La llamada, escrit i dirigit per Javier Ambrossi i Javier Calvo
Millor film d’animació: Tadeo Jones 2. El secreto del Rey Midas, dirigit per Enrique Gato i David Alonso i escrit per Jordi Gasull, Javier Barreira i Neil Landau
Millor direcció de producció: Aleix Castellón per Incerta glòria
Millor film europeu: Dunkirk (Dunkerque), escrit i dirigit per Christopher Nolan. Regne Unit
Millor curtmetratge: Los desheredados, escrit i dirigit per Laura Ferrés
Millor film documental: La Chana, escrit i dirigit per Lucija Stojevic
Millor film en llengua no catalana: Tierra firme, dirigit per Carlos Marques-Marcet, escrit per Carlos Marques-Marcet i Jules Nurrish
Millor direcció artística: Llorenç Miquel per La librería
Millor música original: Alfonso Vilallonga per La librería
Millor film per a televisió: La llum d’Elna, dirigit per Sílvia Quer i escrit per Margarita Melgar
Millor so: Xavier Mas, Fernando Novillo i Ricard Galceran per Incerta glòria
Millor vestuari: Mercè Paloma per Incerta glòria
Millor maquillatge i perruqueria: Alma Casal per Incerta glòria
Millors efectes visuals: Manuel López Egea i Bernat Aragonés per Incerta glòria
Millor muntatge: Ana Pfaff i Dídac Palau per Estiu 1993.
Millor fotografia: Josep M. Civit per Incerta glòria.
