PREMIS GAUDÍ 2019
Puedes escribir aquí...
GAUDÍ 2019 ( QUE EN QUEDA DEL CINEMA CATALÀ?)
Per Joaquim Parera.
Cada any el cinema català celebra les millors produccions promogudes per la acadèmia de cinema català, un cinema tot sigui dit cada cop més petit en pressupostos però més gran en propostes, un cinema que està sempre penjant d’un fil i amb una mala salut econòmica gairebé endèmica, el superlatiu talent que tenim a aquest país es veu constantment amenaçat per la incertesa dels moments, ja siguin econòmics o polítics, però aquesta gent de la acadèmia tenen una moral amb la que no poden ni cent hores de filmació de l’Albert Serra així cada any es celebra la gala dels GAUDÍ malgrat les produccions catalanes son més minses.
Però ves, aquesta ha estat una altra gala, una gala que malgrat estar presentada de manera una mica impostada per el mag Lari amb un primer número musical graciós –en el bon sentit de la paraula- i després com acostuma a passar donar peu a les lectures de premis i guanyadors intercalats per algun número musical, això si allunyat de la estètica hollywoodiense i fent-lo més íntim i fins hi tot trist, perquè siguem sincers la gala va arrossegar durant tota la seva durada un cert aire melancòlic i menys reivindicatiu del que s’esperava, potser per el fet de que per primer cop en la història no ja de ja acadèmia, si no des de fins hi tot des de quan els premis gaudí eren els PREMIS BARCELONA i la acadèmia de cinema no estava constituïda, per primer cop hi va assistir el ministre de cultura de la capital del imperio.
Cap guanyador - potser per la mateixa emoció d’haver guanyat – va reivindicar ni la llibertat dels presos i preses polítiques ni per la llibertat d’expressió, només una espontània aparició sobre l’escenari d’activistes de KOBANE en suport de les milícies kurdes – practicament totes elles dones- que lluiten contra Erdogan i ISIS i que semblen ignorades per els mitjans.
Els únics moments realment reivindicatius en el que respecte a Catalunya van ser per una banda la aparició que semblava improvisada de Sergi López i Maria Molins reclamant la llibertat dels presos polítics i el retorn de els i les exiliades així com la reivindicació dels drets democràtics, per altra banda la presidenta de la acadèmia Isona Passola va fer un discurs dedicat pràcticament en la seva totalitat al ministre de cultura allà present, un discurs que demanava diàleg, u diàleg que no fos amb monosíl·labs de negació, si no fet des de la raò, reivindicant la tasca cultural del nostre cinema, del valor de les llengües del estat ja fossin el català, gallec o euskera o el que sigui i del valor de la tant vilipendiada televisió de Catalunya –TV3- , però no se quin efecte tindrien aquestes paraules quan el mateix ministre de cultura creu i declara que la cultura catalana es un ens sense valor veritable.
Per el contrari el mag Lari, seguint –suposo- el guió d’acudits impostats només li va faltar explicar acudits de catalans ja que durant tota la gala no va parar de faltar al respecte al govern de la generalitat que almenys s’ho van prendre amb sentit del humor.
Però un moment va valdre per tota la gala, el moment de entrega del GAUDÍ honorífic al gran Joan Pera qui va anar des de la més pura emoció fins al bon humor i la ironia sense abandonar mai la tendresa, amb aquest discurs, encara que la gala hagués estat el més gran dels desastres -cosa que afortunadament no va ser – l’hauria fet aixecar el vol cap a les estrelles.
Els premis van ser força ben repartits entre VIAJE AL CUARTO DE UNA MADRE, ENTRE DOS AGUAS i EL FOTOGRAFO DE MAUTHAUSEN.
I ara a esperar el proper any, les properes estrenes i les properes il·lusions dels somniadors que formen part del mon del cinema català que resen cada nit perquè el pressupost destinat a cultura pugi, ni que sigui una miqueta del ínfim 0’7 per cent del pressupost de la generalitat, a sota deixo l’enllaç dels premis detallats un per un i a veure si algú va encertar la porra.
