PREMIS GAUDÍ 2022 DEL CINEMA CATALÀ
CERIMONIA DELS GAUDI 2022.
Desprès de dos anys de bitxos coronavirics han ornat a obrir a la premsa als premis GAUDI, un any que estarà marcat per molt bones produccions (com sempre) i amb l’horitzó posat en l gran Carla Simón, enguany es la primera cerimònia de la nova i flamant presidenta Judith Colell, una dona que ja te experiència en la presidència de acadèmies ja que va ser vicepresidenta de la acadèmia de cinema espanyol i durant molts anys va ser bocal de la acadèmia de cinema català amb la Isona Passola, a mes de ser una dona amb una gran cultura cinematogràfica i general.
Aquest any hi ha nominats grans films com EL VENTRE DEL MAR, MEDITERRANEO, TROS,SIS DIES CORRENTS, LIBERTAD, LA LEY DE LA FRONTERA o TRES.
Amb una colla de bons directors i directores capaços de fer girar endavant qualsevol projecte amb enginy i ofici, salvant qualsevol dificultat ja sigui financera o artística, amb uns pressupostos gairebé minsos, la veritat és que el nostre cinema, el cinema català sovint ha de treballar amb uns pressupostos més baixos que una sèrie Z del cinema americà fins hi tot del francès, però així i tot són capaços de fer obres serioses i capaces de competir en igualtat artísticament parlant amb qualsevol cinematografia.
Escric això tot esperant a que comenci la cerimònia, una espera llarga,... Ara faré una pausa.....
Ara reprenc.... I la gala comença amb un cant a l’amor i al dolor per part de la soprano Dolors Aldea, un cant mot adient ja que La gala va estar marcada per la cruenta i cruel guerra de Ucraïna, una guerra del que qui més qui menys es va fer ressò, remarcant la inhumanitat del president rus Puttin en una guerra egocèntrica i cobdiciosa gràcies a la qual es vol perpetuar en el poder com a guru del menyspreu a la vida humana.
També va estar en certa manera marcada per l’os d’or del passat festival de cinema de Berlín que es va endur el film ALCARRÁS de la jove directora Carla Simón, a la qual li ha caigut una gran responsabilitat no buscada amb aquest premi, però ha mostrat al on que es pot fer un cinema senzill, amb pocs mitjans que pugui arribar als cors de tot el mon.
I ara si, ja toca parlar dels premis.
Els premis per a la millor actriu secundària es entregat a Àngela Cervantes per CHAVALAS. Que ha plorat com una magdalena i no ha parat de donar les gràcies a tothom.
Per altra banda el millor actor secundari ha estat Valero Escolar per SIS DIES CORRENTS de Neus Ballús.
El GAUDÍ a la millor direcció artística ha anat a parar a LAS LEYES DE LA FRONTERA.
El GAUDÍ a la millor fotografia ha anat sa parar a Cris Jordana per LIBERTAD.
LAS LEYES DE LA FRONTERA es va endur el GAUDÍ al millor vestuari, un vestuari que ens transporta als anys 70 de la Girona kinki.
El millor muntatge ha estat escollit SIS DIES CORRENTS, film muntat pera la Neus Ballús i Ariadna Ribes.
Els millors efectes visuals especials van ser per Àlex Villagrasa per MEDITERRANO.
La millor pel·lícula per a televisió va ser escollida FREDERICA MONTSENY, LA DONA QUE PARLA, de Laura Manyà.
El premi especial del públic va ser per MEDITERRANO, un contrasentit tenint en compte que molta gent es vol desentendre dels refugiats.
El millor curtmetratge va ser escollit FARRUCAS. Sembla que aquest any s’aposta més per temàtiques més social, interpretat sobre tot per actors no professionals o com a mínim amb personatges gairebé marginals.
La millor música original ha estat escollida MEDITERRANO amb músics d’Armand Batallé.
Mentre que el millor so ha estat per TRES, molt merescut, de ven lluny, el film, un dels més poètics que vaig poder veure al passat festival de cinema de Sitges te com a eix central el so, la oïda, la gent que hi treballa i com ens es de necessari per poder reconèixer el nostre entorn.
La Mercè Sampietro i en Josep Maria Pou van entregar el GAUDÍ D’HONOR a Joan Pladevall, amb una carrera que va durar ben bé 40 anys i uns 40 milions de fotogrames si fa no fa.
El millor film europeu ha estat escollit OTRA RONDA, amb la memorable Mads Mikelssen.
El millor protagonista masculí ha estat escollit Mohammed Melani a SIS DIES CORRENTS.
El millor guió va estar concedit a LIBERTAD de Clara Roquet.
La millor direcció de producció ha anat parar a MEDITERRANEO. Un film realment difícil tècnicament rodat en condicions molt dures.
La millor protagonista femenina ha estat escollida Maria Morera per LIBERTAD.
El GAUDÍ al millor film en llengua no catalana ha estat concedit a LIBERTAD, de Clara Roquet.
El premi al millor director o directora ha estat per Neus Ballús per SIS DIES CORRENTS, quina sorpresa.
El per altra banda el millor film en llengua catalana ha estat per SIS DIES CORRENTS, sorpresa!!!!!.
En el seu discurs, la directora de cinema i presidenta de la acadèmia de cinema català, fa una crida a una diversitat i llibertat creativa, a estimar la cultura i el cinema català, lamenta la precarietat laboral i la fugida de talents del nostre cinema per manca d’interès per part de les institucions, unes institucions que cada cop sembla més que el cinema i l’art i la cultura lliures els faci nosa.
Es va remarcar la importància de una industria cultural forta, que prengui el relleu als seus precedents, que no només pugui mirar amb orgull al mon, si no també amb seguretat.
Això si, si li he de trobar una pega es a que a EL VENTRE DEL MAR se’n tornés amb les mans buides, no només perquè es un gran film, si no perquè possiblement ha estat la darrera oportunitat de reconèixer la saviesa i l’ofici del que es possible que sigui un dels més grans cineastes que tenim a aquest país, es podria haver premiat la fotografia dels grans Josep maria Civit i Blai Tomás, amb els seus blancs i negres i els seus colors sèpies, la seva cruesa i el seu onirisme que recorden als gravats de Gustave Doré.
Espero equivocar-me, em vull equivocar i desitjo que aviat el director Agustí Villaronga ens torni a regalar na altra mostra del seu ofici i talent, un ofici que es molt més necessari avui dia.
També em, pregunto com s’hauran pres molts actors el fet de que es premíi a gent que mai ha tingut res a veure en l’ofici d’actor simplement per interpretar-se a si mateixos.
Després del que he dit sembla com si considerés que els premis donats en aquesta edició fossin injustos, però no es així, em semblen molt justos per una gent que estima el seu ofici i el comparteix amb el mon explicant-nos històries, de vegades de la vida de gent amb qui no coincidiríem mai, d’altres de gent que potser tenim al costat i hi parlem cada dia, històries d’infància, de joventut i de maduresa, d’esperança i desesperació, de somnis i cru realitat, de records de llum i de sons.
En el cinema els seus oficis que requereixen veure i sentir tant amb els ulls i la oïda com amb el cor i l’anima per poder dur a terme una tasca que sovint, vista des de fora es veu frívolament, però es una tasca que saben dur a terme tant guanyadors com perdedors quan hi posen el cor.
Així doncs gràcies Neus Ballús, Clara Roquet, Agustí Villaronga, Daniel Monzón, Juanjo Gimenez i tants altres, potser molts no us heu endut cap premi, però es pot dir que el premi ens el heu donat vosaltres.
