PROSTIBULO POÉTICO
.JPG)
SOBRE PROSTIBULO POÉTICO.
Creació: Keyli Sweat.
Direcció Sonia Barba
En un mon cada cop més supeditat a la irreflexió, a la immediatesa i les sensacions fugasses i fugisseres l’espectacle PROSTIBULO POÉTICO es com un oasi per al gaudir estètic i intel·lectual, un gaudir que no queda relegat en el moment en que flueixen les paraules, les emocions i els sentiments, unes emocions i sentiments que romanen dintre nostre passades hores d’haver presenciat aquesta cerimònia.
PROSTIBULO POÉTICO, més que un espectacle es una celebració de la bellesa, però una bellesa que va molt més enllà del fenomen físic, es la celebració de la bellesa del pensament, la bellesa generada per el pensament i la emoció pura, es gairebé un ritual, un ritual en que es busca excitar sensualment les neurones dels assistents, en que la poesia es ven a si mateixa a canvi de uns sospirs, una emoció compartida, uns sentiments, unes mirades i uns aplaudiments.
Ambientada en un bordell entre finals del segle XIX i començaments del segle XX , amb una decoració adorablement decadent – hi ha res més bell que una decadència ben portada? - als espectadors se’ns ofrenen arts i poesies, ens les presenten i després si volem contractem una poesia a cau d’orella, un xiuxiueig reconfortant, una trobada privada amb la bellesa i la emoció, una bellesa pura sense artifici, una emoció que romandrà per sempre més dintre nostre.
Aquesta experiència o potser millor dit cerimònia va ser creada per la novayorkina Kiely Sweat, amb direcció de Sonia Barba, amb un reguitzell d’actrius/poetesses escampades per tot el mon que només tenen una missió al mon guarir els esperits tristos, fe forts els febles, bons els malvats, gràcies a la Madame Taxi que ens les va presentar, gràcies SHHH, fetillera, vidua, Libre... a totes, representació de totes les dones i de una sola, de tot el que son capaces per amor, per donar amor, expressar tristor, enuig, fortalesa i feblesa o desitj i nosaltres com a espectadors o compartim des de el racó més profund del nostre cor.
Potser encara hi ha un lloc per la bellesa al mon, per molt que la bellesa es pugui declarar per molts «intel·lectuals» com a reaccionaria, però si em de reaccionar que sigui per la bellesa del mon.