SIBELIUS & TCHAIKOVSKY AL PALAU DE LA MÚSICA
SIBELIUS & TXAIKOVSKY AL PALAU DE LAMÚSICA.
per Joaquim Parera.
CRÒNICA DEL CONCERT CELEBRAT EL PASSAT 19DE NOVEMBRE AL PALAU DE LA MÚSICA CATALANA.
OBRES: concert per a violí i orquestra op. 47 de Jan Sibelius, simfonia nº 4 de Txaikovsky.
INTÈRPRETS: Soyoung Yoon ( violí), FRANZ SCHUBERT FILARMONIA.
DIRECTOR: Krzysztof Urbansky.
Jan Sibelius estimava el seu país: Finlàndia i això es feia notar en cada una de les seves obres, ja sigui amb la seva súper-coneguda FINLÀNDIA com en KULLERBO, totes les seves obres son un retrat del seu país amb el seu clima, la seva història o els seus paisatges, sentir una obra de Sibelius es en certa manera imaginar-te a Finlàndia i el seu concert per a Violí no es pas una excepció cada un dels seus moviments sembla inspirat en una estació de l’any, amb els seus vents freds, i les primeres escalfors de la primavera i el retorn de la vida amb el violí de la jove Soyoung Yoon com a guia per el romanticisme simfònic dels seus paisatges, interpretada amb mestria tant per part de la solista com per la jove formació simfònica FRANZ SCHUBERT FILARMONIA s’ens va oferir una meravella potser no tant coneguda com el concert per a violí de Txaikovsky o el de Beethoven, molt més interpretats per les nostres orquestres, però igualment meravellós, grandiós i emotiu, a més de que la interpretació va ser una veritable meravella i es va endur els aplaudiments i l’afecte del públic.
La segona part del programa la va ocupar la quarta simfonia de Txaikovsky una obra entre la èpica i la mística, encetada amb una gran fanfàrria que després es seguirà sentint durant tota la simfonia, una simfonia plena de vida un cant a de fet es un cant a Rússia però també es un cant al’esdevenir, al destí, a tot allò que ens farà caure, que ens donarà alegries o tristesses o simplement ens deixarà observar com avança la vida al nostre entorn i gaudir-ne, es una simfonia ja amb el romanticisme abraçat de tot cor per els compositors europeus i que busca més en les emocions que no pas en l’intel·lecte, una simfonia fastuosa, plena de grans moments, però que amb el seu leit motiv ens recorda que fem el que fem la vida decidirà per nosaltres.