SITGES 2022 I TRON.
SITGES 2022, PERQUÈ TRON?
Per Joaquim Paera.
El cartell del festival de cinema fantàstic de sitges d’aquest 2022 te com a LEIT MOTIV el nostre del nostre adorat rei KONG dibuixat amb uns increïbles llums de neó en homenatge al film TRON.
El festival de cinema de Sitges celebrarà el seu 55e aniversari i ho celebrarà amb un homenatge a un film emblemàtic o que simplement signifiqui alguna cosa especial i be, aquest any era complicat, hi havia E.T. del 82, CONAN THE BARBARIAN també del 82, NOSFERATU del 22, THE THING, del 82, LA GUERRA DE LES GALÀXIES del 77 ( 45 anyets ja...), HEAVY METAL... o BANANA JOE... KING KONG SE ESCAPA del 67 ( faria 55 anyets) en fi que no pararíem, amb tots aquest títols emblemàtics perquè TRON? Doncs que es u film que va marcar un abans i un després en el cinema i la cultura popular i es que des de 2001 UNA ODISSEA A L’ESPAI o DEMON SEED ( del 77, mira tú) un ordinador no havia tingut mai tanta personalitat ni podia arribar a ser tant perillós.
La majoria de la gent que recorda aquest film no se si l’haurà vist en cinema o en format domèstic de la època, ja sabeu, en VHS en format mutilat i so infame, però els que vàrem tenir la gran sort de veure-la en cinema per nosaltres va ser tota una experiència per els sentits.
El film rodat en format 70 mm/mm arrencava amb el títol del film acompanyat per la fanfàrria de Wendy Carlos en que ens deixa donar un cop d’ull a l’univers informàtic de TRON, a partir d’aquí comença una intriga entorn a la companyia informàtica de la que es propietari el protagonista ( un molt jove Jeff Bridges que encara no s’havia recuperat del KING KONG que havia protagonitzat... un moment, va protagonitzar KING KOG, va protagonitzar TRON i ara KING KONG es TRON... una conspiració dels iluminati reptilians extraterrestres maies del triangle de les bermudes? Misteri....), en el film fem un viatge al univers que s’amaga dintre de la xarxa informàtica que cobreix el món, o el submón, o.... be, l’univers en el que habiten les intel·ligències artificials del mon..., el protagonista ( Jeff Briges) es absorbit per la intel·ligència artificial de la seva empresa mentre investigava unes estranyes maniobres informàtiques a la seva empresa, a partir d’aquest moment anirà a parar a un mon en que els programes informàtics tenen personalitat pròpia i que son assetjats i tiranitzats per una intel·ligència superior omnipresent, ves per on es van avançar 20 anys a MATRIX....
Deixant de banda la trama i les interpretacions -totes molt bones – el film en si va ser tota una troballa, s’ha de tenir en compte que a finals dels anys 70 la companyia DISNEY havia perdut una mica el nord i s’entestava a fer-se una mica més adulta amb temàtiques una mica més fosques i malgrat que va aconseguir uns quants films força interessant ( THE BLACK HOLE, DRAGONSLAYER, TRON...) no aixecava el cap, però amb TRON van aconseguir una veritable fita.
Més enllà de la trama de ciència ficció ( o no....) a nivell visual era aclaparadora en tots els sentits, amb un disseny de producció de SYD MEAD responsable de films com BLADE RUNNER i ALIENS a companyat per ni més ni menys que Jean Giraud ( moebius) van crear un univers únic amb paisatges impossibles, el film va ser el primer en fer servir de forma generalitzada efectes especials informàtics ( abans ja havien estat films films com 2001 una odissea al l’espai o VERTIGO en fer-los servir de forma ocasional), a més molts fotogrames del film van ser dibuixats i pintats un per un per tal d’aconseguir els efectes desitjats, a més de fer servir en molts casos el sistema ROTOSCOPE per els personatges, es a dir el film era una estranya barreja entre sofisticació tècnica i artesania.
El film, potser molt més que LA GUERRA DE LES GALÀXIES va marcar un abans i un després en el cinema fantàstic, va assajar tècniques noves, va parlar d’universos paral·lels i dels possibles perills de una informàtica massa avançada ( escric això en un portàtil, espero que el senyor INTEL no s’ho prengui malament i no m’electrocuti).
Amb aquest film es van obrir moltes portes, potser no narratives, però si tècniques i perquè no, artístiques, els gràfics per ordinador van deixar de ser freds, ja no eren simples figures o formes repetides en una pantalla, ara eren els protagonistes i es parlava, en certa manera d’ells i les seves possibilitats, després va venir STAR TRECK II: LA IRA DE KAHN en que informàticament es va recrear la creació d’un planeta, THE LAST STARFIGTER, un film juvenil en que tots els efectes especials estaven generats per ordinador i així seguiríem fins ara, època d’usos i abusos informàtics en que molts enyorem les tècniques artesanes en els efectes especials.... però també enyorem els començaments, l’atreviment de voler crear alguna cosa diferent i nova.
TRON va ser una sorpresa, una veritable experiència immersiva en que les sensacions audiovisuals resultaven aclaparadores i sorprenents, un film fet ( com la majoria dels films d’abans dels darrers 30 anys) fet per ser vist en cinema, en gran pantalla, amb un bon so, uns diuen que el gran problema es que es va fer massa aviat, no ho se, jo només se que quan vaig anar a veure-la al REGIO VISTRAMA PALACE era quelcom que inconscientment feia temps que estava desitjant veure quelcom semblant al cinema, si vaig tenir la gran sort de veure-la en cinema, per això quan va sortir en VHS, el que vaig veure em va deixar un regust amarg, pantalla retallada, so lleugerament deficient... ( en aquella època les edicions en VHS eren molt poc respectuoses amb les obres cinematogràfiques).
Pocs films que han vist tant poca gent en el seu moment han tingut tanta influència com aquest, llarga vida a TRON.
