SITGES 2024, UN BON ANY, PERÒ NO TANT, PERÒ SI, BÉ, JA M’ENTENEU.
SITGES 2024, UN BON ANY, PERÒ NO TANT, PERÒ SI, BÉ, JA M’ENTENEU.
Com cada any ens ha arribat a les costes catalanes l’esdeveniment més important des de la arribada dels fenicis, i no, no es la AMERICAN CUP DE VELA, que es una cosa ue no interessà a pràcticament a ningú amb dos dits de front, em refereixo al FESTIVAL INTERNACIONAL DE CINEMA FANTÀSTIC DE CATALUNYA que enguany ha arribat ni més ni menys que a la seva 57 edició.
Ha estat aquest un any de fet com qualsevol altre amb els seus bons in mals film, les seves peces de qüalité i les seves benvingudes bretolades i també alguna que altra petita joia que sempre es agraïda.
El festival es va inaugurar amb PRESENCE de Steven Soderbergh, un interessant film sobre cases encantades que ja d’entrada ja sorprèn per el us de càmera a la hora d’explicar la història però que no va satisfer a tothom però que va estar molt be com a film inaugural, però el veritable film estrella, tot sigui dit va ser THE SUBSTANCE ( LA SUBSTÀNCIA ) DE Caroline Breillat amb una immensa Demi Moore en una història francament molt ben explicada iinterpretada.
També el coreà EXHUMA, que es va endur el premi especial del jurat de la secció oficial fantàstic va agradar molt al aficionat amb malediccions, possessions i essers terribles que porten la mort amb si i a més el film també fa crònica del sobre els efectes de la invasió japonesa.
En quant al film STRANGE DARLING DE J. T.Molner que es va endur un dels premis del públic i el premi a la millor fotografia es un thriller força efectiu, molt ben escrit i interpretat i explicat en 6 episodis, però presentats amb el ordre alterat de manera que veus realment com es de terrible la història que explica.
Potser més convencional es podria considerar AZRAEL però la veritat es que malgrat la indefinició del seu escenari i de les motivacions dels personatges que realment no es veu quines son fins al final del film es un film molt més que correcte, sense diàlegs i feta amb brio.
En quant un dels altres films guanyadors THE RULE OF JENNY PEN es un film que conjuga molt bé el drama i la comèdia negríssima interpretada per dos grans actorassos com son Geoffrey Rush i John Lithgow ue tots dos es fan els amos tot solets de la escena.
Un altre film guanyador va ser EL BAÑODEL DIABLO de Veronika Franz i Severin Fiala, el film es una posta al dia del film DIES IREARE de Carl T. Dreyer, mantenint el ritme pausat i angoixant i mostrant una societat puritana i per tant perniciosa que porta al extrem les ànsies de la gent que volia veure més enllà de les imposicions.
A les antípodes ens trobem el film d’acció TWILIGHT OF THE WARRIORS: WALLET IN.
Film que es va endur el premi al millor guió, un premi molt merescut, tot sigui dit i ue de fet es un melodrama social i històric d’acció.
En un to més intimista trobem ELSE, en que ens presenta una sorprenent pandèmia apocalíptica amb un final que si bé pot semblar trist també porta una certa esperança, aquest film es va endur el premi als millors efecte especials.
També francès es el film MADS rodat en un sol pla seqüència sobre una mena de malaltia que... però millor veure’l, que es realment com un tren de la bruixa.
De l’orient, a part dels films ja esmenats ens van venir FUERZA BRUTA: CASTIGO ( THE ROUNDUP: PUNISHMEN) un film d’acció carregat d’humor amb uns personatges meravellosos, THE KILLERS, un film dividit en quatre segments en que els protagonistes son els assassins, això si, amb un humor molt bèstia, també vàrem tenir HE GOLDFINGER una versió Honkongnesa de EL LOBO DE WALL STREET però sense les exageracions del film de Scorsese, DEAD TALENTS SOCIETY de Taiwan, una divertida història de fantasmes amb un humor molt brètol ue va agradar a tot el públic, de fet aquest film es va endur el premi del públic de la secció SITGES COLLECTION i de la secció FOCUS ASIA.
En un altre sentit el film de Hong Kong 100 YARDS ens presenta un film sobre la amistat i l’honor i es podria veure com la versió xinesa de ELS DUELISTES de Ridley Scott, unfilm dinàmic i sense pauses inútils.
Altres films que desgraciadament em sembla que no s’ha parlat massa son SANTAORIUM UNDER THE SING OF THE OURGLASS dels Germans Quai i que es un film experimental fet en STOP MOTION i realment molt suggeridor tot i que molta gent no va poder aguantar l’allau d’imatges que oferia.
En un sentit semblant vàrem tenir MR.K de Tallulah H. Schwab amb un CRispin Glober molt divertit en una història deliciosament Kafkiana.
ICK es un altre film fantàstic fet amb amor al gènere sobre una mena d’invasió de una estranya planta i que ja de passada el director vol fer un anàlisi sobre la estupidesa humana.
Per acabar faré esment de dos films petits però meravellosos com son CENTAURES DE LA NIT de Marc Recha, rodat en un increïble Blanc i Negre amb una colla d’actors de primera tant professionals con amateurs i una història preciosa, potser un dels millors films catalans dels darrers anys.
BODEGÓN CON FANTASMAS de Enrique Buleo es una delícia surrealista sobre un poble manxec en que uns fantasmes d’estar per casa es dediquen a visitar a una sèrie de personatges, es film es una comèdia surrealista i mereixeria una bona difusió.
Em deixo, naturalment molts títols, alguns oblidables, altres que dius PSE, no està malament però que de totes maneres mereixen ser vistos.
I ara a esperar, a veure que ens porta l’any que ve, si ve i com ve i a pair l’empatxamenta de pel·lícules
es escribir aquí...
