sobre VERTIGO i petites fòbies
VERTIGO ( John, Madeleine i Judy (Joaquim Parera)
Vist (de nou) el film de Alfred Hitchcock VERTIGO un no deixa de pensar en les desgràcies del protagonista, el pobre John “Scottie” Ferguson interpretat per el magnífic James Steward.
Des de un bon començament al pobre ja li comencen a anar malament les coses.
A la escena inicial, la persecució per les teulades de Sant Francisco, una persecució que acaba amb la mort del seu company que cau al vuit quan intentava ajudar-lo, en aquell moment John per no només el seu company, també es veu obligat a deixar la seva feina com a detectiu de la policia i els seus somnis de joventut, quan estudiava per advocat per poder arribar a ser cap de la policia de Sant Francisco
Acausa de l'accident el que en un principi era vertigen es converteix en acrofòbia, una por patològica en vers les alçades, una malaltia que ell intentarà treure's de sobre, a l'hora un amic li encarrega la missió de vigilar la seva dona, una atractiva Kim Novak de la qual s'enamora perdudament i que a causa d'una malaltia mental s'acaba suïcidant llençant-se des de un campanar.
Aquí John a més de la dona que estima, perd ja tota credibilitat en un judici ràpid que es celebra al mateix lloc de “l'accident”.
En aquest moment ja esta sense feina, credibilitat, sense l'amor de la dona que estima i a més també la poca estabilitat que li quedava.
Vivint constantment entre el somni i la realitat John es troba amb Judy, una noia que es el viu retrat de Madeleine, ell sap que no es Madeleine, però de totes maneres la busca i la convenç per sopar tots dos junts.
A partir d'aquell moment la seva relació esdevé malaltissa, ja que John vol que Judy sigui una nova Madeleine i pretén que es vesteixi, es pentini, es comporti com la morta, però John ignora que tant Judy, com Madeleine son la mateixa persona i que ha estat víctima d'un engany.
Quan John descubreix l'engany, en un intent de recuperar el seu passat i la seva vida i ja de passada la cordura, així que la porta altre cop al vell campanar des de on va “caure” Madeleine.
Però res surt com esteva previst i Judy cau del campanar morint a l'acte.
Al final del film, “Scottie” ho ha perdut tot: la feina, la credibilitat i les dues dones (que eren una) que estimava, fins hi tot ha perdut la acrofòbia