SOMNI D'UNA NIT D'ESTIU
LES TROMPETES DE LA MORT EN UNA NIT D’ESTIU.
( Joaquim Parera)
crònica del concert celebrat el passat dia 6 de febrer del 2021 al PALAU DE LA MÚSICA CATALANA.
OBRES: LES TROMPETES DE LA MORT ( Marc Timón), EL SOMNI D’UNA NIT D’ESTIU ( Fèlix Mendelssohn)
INTÈRPRETS: Núria Vilà (soprano), Marta Valero ( Mexxosoprano), Mar Blanch ( Narradora), cor de noies de l’Orfeó Català, Orquestra Simfònica del Vallés.
Dani Coma: Direcció Artística.
Director: Victor Pablo Pérez.
En els temps que vivim, en que sembla que la busca de la bellesa sembla quelcom gairebé tant proscrit com el sexe heterosexual, per això el fet de que tant la obra d’estrena de Marc Timón LES TROMPETES DE LA MORT inspirada en la novel·la de la jove Irene Solá CANTO JO I LA MUNTANYA BALLA com la preciosa EL SOMNI D’UNA NIT D’ESTIU sempre son d’agrair, perquè en un mon en que la estètica de lletjor i la agresivitat sembla imposar-se, el simple fet de gaudir en directe d’aquestes dues peces ja es tot un plaer.
Quan un llegeix en un programa de ma OBRA D’ENCÀRREC de vegades s’espanta una mica, sobretot si es d’un autor jove, però Marc Timón amb LES TROMPETES DE LA MORT ( que fa tant referència al bolet així anomenat com a la bíblica descripció de l’apocalipsi) ens ofereix una obra de una gran bellesa amb moltes influències clàssiques i de començaments i mitjans del segle XX que juntament amb el text convertit en poema crea la sensació de tragèdia i vida, descriu els paisatges de Camprodon i narren histories que potser son reals, potser inventades, però que formen part del mon, com si fossin arbres de pedra que expliquen el que han vist al llarg dels anys.
Marc Timón ha compost un preciós poema simfònic que desitgem que no es quedi en un sol concert i que vegi llum més enllà del Palau.
La obra EL SOMNI D’UNA NIT D’ESTIU de William Shakespeare que després Fèlix Mendelssohn va musicar es potser un dels cants d’amor a la màgia, a la natura i a l’amor més bonics que s’han fet.
Aquest concert, en que la actriu Mar Blanch interpreta a Fanny Mendelssohn, la germana petita Fèlix Mendelssohn - també compositora – narradora de la història, o més aviat del conte, en que ella mateixa juga a interpretar tots els personatges, ja sigui fent de reina de les fades o del follet Puck o el rei del bosc, en quan al cor de noies a més de cantar els texts interpreten també el vent, les cuques de llum, els follets en que mercès a les mascaretes higièniques que en la seva obligatorietat s’han convertit en aquest concert en un recurs estètic canviant de colors segons els llums que les il·luminen.
Aquesta obra de joventut del compositor, plena de llum, amb l’humor i la màgia de Shakespeare, va crear tota una sèrie de temes preciosos, alguns d’ells més que emblemàtics.
Aquesta peça, que com gairebé totes les obres Shakespeare te un final optimista i reconciliador en que l’amor acaba triomfant cosa que avui en dia seria ja escandalós i aixecaria onades de protestes per part de la progressia actual, narra uns amors divertits en que la joia i l’humor i els encanteris campen lliurement per la música.
El concert en si ha estat un cant a la vida i a l’amor, cosa que darrerament fa molta falta, el problema es que la moral de la obra de Shakespeare amb el seu triomf de l’amor potser emprenyaria a algú per torbar-ho massa reaccionari.
