UN LUGAR PARA REBELDES
UN LUGAR PARA REBELDES.
(crónica de la representació al teatre del foment de Martorell el dia 20 d’octubre)
Una producció de L’ATENEU DE LES ARTS DE VILADECANS.
Queip pedagògic ATENEU DE LES ARTS: Laia Rius (departament de teatre), David Maldonado ( departament de música)
ACTORS I CREADORS: Irene Pérez, Abril Guzman, Ariadna Pérez, Fran Martín, Carles Sabater, Eva Lagunilla, Yone González.
MÚSICS: Melita Duffy, Irene Perez, Julia Calvo, Mireia Albaijón, Abril Martín, Marta López, Ana Palacio.
Recordo que quan vaig sortir per primer cops al escenari, quan era molt petit (el temps de les guerres púniques si fa no fa), fent de “bulto “ durant una representació dels pastorets, jo, amb uns 8 anys –crec- no m’enteraba de res, anava més que despistat, amb un despiste que em va durar fins els trenta i pico.
No es pas el cas dels joves intèrprets i creadors de UN LUGAR PARA REBELDES, uns joves que malgrat tot han posat el seu talent per explicar una història que, a partir dels estereotips del cinema juvenil ianqui han creat uns personatges amb unes vides i unes inquietuds que s’han sabut fer seves.
Partint de la premissa del petit clàssic dels anys 80 EL CLUB DE LOS CINCO, amb un grup de nois i noies més o menys problemàtics tancats castigats en un institut, cada actor/personatge ha creat una vida, amb les seves pors i somnis i els ha plasmat a l’escenari amb tota la sinceritat del que son capaços acompanyats per un conjunt de músics i una cantant que plasmaven de forma abstracta les emocions de la situació en que es troben i ho fan amb gràcia i força seguretat, tot i que segurament estarien tremolant com a flams abans de la representació, però això es si fa no fa el que els passa a tots els actors i músics abans d’actuar i ells no havien de ser menys.
Em donen una mica d’enveja aquests nanos, a la seva edat –uns adolescents – atrevir-se a sortir a un escenari i explicar una història, interpretar uns personatges, unes cançons i fer-ho be, però que vagin amb compte, ara ja han tastat l’escenari, ja saben que es crear una història i narrar-la sobre un escenari, ja han caigut en el parany del teatre un parany del que molts no en voldran fugir, afortunadament.
Quan un veu aquests joves amb ànsies de crear, certament ens fa pensar que no tot està perdut, endavant nois i noies, segui regalant un tros de les vostres emocions, que al mon li fa falta.
