UNA GRAN CARMINA BURANA
FOCS D’ARTIFICI PER CARMINA BURANA!!!.
Per Joaquim Parera.
Crónica del concert celebrat el passat dia 15 d’abril al PALAU DE LA MÚSICA CATALANA.
OBRES: CONCERT PER A PERCUSIÓ I ORQUESTRA “FOCS D’ARTIFICI “ de Ferran Cruixent, CARMINA BURANA de Carl Orff.
Director: Xavier Puig.
Intèrprets: ORQUESTRA SIMFÒNICA DEL VALLÉS, COR CIUTAT DE GIRONA, COR CIUTAT DE TARRAGONA ORFEÓ MANRESÁ, COR D’HOMES D’IGUALADA, CORAL MIXTA D’IGUALADA.
Assumpta Mateu ( Soprano) Jordi Domenech ( bariton) Toni Marsol ( contratenor)Kai Strobel ( percussió).
Ho reconec, tenia ganes de treure’m la espina que la anterior versió del CARMONA BURANA per la remota orquestra estatal de Ucraïna ens va oferir, necessitava sentir aquesta obra tal com s’ha de sentir, es adir: be i ho vaig aconseguir mercès a la orquestra simfònica del Vallés i ni més ni menys que cinc, cinc! Corals a més de uns cantant solistes en estat de gràcia.
El concert va començar amb la interessant obra per a percussió i orquestra FOCS D’ARTIFICI, una obra pensada per celebrar l’any nou del 2008 i que un cop sentida un pensa que potser es una molt bona alternativa als programes de televisió horteres que ens fan sempre per cap d’any a més de les insofribles campanades ( perdoneu, es que soc així) la obra a més de mostrar el virtuosisme del percussionista Karl Strobel musicalment es francament refrescant , molt lluny de la majoria de propostes contemporànies que sembla que es fotocopien a si mateixes sense cap mena de melodia, en FOCS D’ARTIFICI tot es melodia amb una primera famfarria sense que innaugura solemnement el concert seguit per la màgia dels jardins i l’aigua acabant amb una espeternegant CORREFOC, una obra que la gent es mirava amb un cert recel abans de començar però que va acabar no ja convencent si no fins hi tot entusiasmar.
I després... que s’ha de dir de CARMINA BURANA? D’aquesta versió de CARMINA BURANA, doncs simplement meravellosa es un cant a la vida ben viscuda, un cant als vicis, als amors, a les borratxeres... es una gran obra antimística amb uns solistes que no només canten les seves cançons si no que amés creen personatges amb el que canten tenim, el borratxo, l’Abad ( borratxo i llibertí) el jugador, la noia enamorada, el pobre ànec ( aquí encarnat per un pollastre de plàstic... es una història molt llarga) els enamorats...
Aquest CARMINA BURANA ha estat una de les obres més gaudibles i per retenir a la memòria del cor, amb tota la seva alegria, el sentiment i la emoció... això SI que es un concert.
